¿Som els científics uns extraterrestres?

Com a professora universitària i investigadora en l’àmbit «bio», és a dir, en graus relacionats amb la biologia, com el de biotecnologia, el de farmàcia i el de ciències biomèdiques, em passo la major part del meu temps envoltada dels científics de l’avui i dels que ho seran el dia de demà. Però quan em trobo amb els meus amics de fora de la universitat, i explico la meva feina, sovint m’adono que, tot i que fa molts anys que saben a què em dedico, em miren com si fos un extraterrestre. Què fas al teu dia a dia? Tot el dia amb bata blanca i «jugant al laboratori»? són només algunes de les preguntes que sorgeixen a la societat en general i que em fan pensar: què estem fent malament com a científics perquè la societat no sàpiga la nostra professió?

La nostra vida professional, 100% ocupada amb temes de recerca, docència i gestió, sovint oblida un punt fonamental: la divulgació científica. Fer conèixer a la societat la nostra tasca és imprescindible perquè es reconegui el paper clau que juga la ciència en la construcció de societats desenvolupades i pioneres. De fet, aquesta necessitat de disseminació científica és un tema que els investigadores i investigadors ens plantegem sovint. Fa menys d’un mes, el prestigiós bioquímic espanyol, el Dr. Mariano Barbacid, manifestava la seva preocupació en la poca inversió en ciència, que atribuïa, entre altres factors, a la manca de cultura científica de la societat espanyola. I no hi puc estar més d’acord.

Però qui ha de desenvolupar aquesta tasca de disseminació del coneixement científic a la societat no científica? Com podem incloure la cultura científica i conscienciar la societat de la seva importància? No sé si per sort o per desgràcia, però la pandèmia de la covid-19 va representar un exemple molt clar de com n’és d’important, invertir en ciència. Tot i això, si bé a tots se’ns va fer palès el gran paper que van desenvolupar els sanitaris, el rol dels científics va quedar més invisibilitzat. I aquí em torno a preguntar: com ho hem de fer per evitar que hi hagi aquesta bretxa entre el món científic i la societat en general?

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Campanyes de promoció de professions científiques són cada cop més freqüents, sobretot a nivell escolar, per poder donar a conèixer els científics i les científiques i despertar vocacions entre les i els més joves. Però amb aquestes campanyes infantils és suficient? Des del meu punt de vista, clarament no. En la societat adulta, hi ha tant de desconeixement del món científic que sovint, quan alguna persona manifesta la seva condició de doctor o doctora, és vist com una metgessa o metge, posant de manifest un altre cop la manca de reconeixement de les professions científiques.

Però si ens hi parem a pensar, la ciència influeix en tots els àmbits de la nostra vida: des del desenvolupament de fàrmacs i vacunes fins al disseny de noves fonts d’energia renovables, el salvament d’espècies en perill d’extinció i la cerca de noves fonts d’alimentació més sostenibles. Només cal que els científics dediquem part del nostre temps a divulgar, a educar la societat sobre com la ciència és el motor econòmic dels països desenvolupats. Només així, amb la nostra dedicació i exemple, serà possible revertir aquesta situació.