¿Què ha passat amb el feminisme en aquestes eleccions?

Aquestes setmanes hi ha hagut assassinats per violència de gènere, violades, dones apunyalades en ple carrer per les seves parelles o exparelles, menors que han vist com les seves mares han sigut assassinades, o agredides, dones retingudes en pisos per ser maltractades o dones prostituïdes per proxenetes que han sigut alliberades. El mateix de cada mes, perquè el masclisme no s’atura mai.

De tots aquests casos, n’hi ha un que ha tingut menys repercussió davant l’actualitat política. Una dona a Humilladero (Màlaga) va ingressar a l’hospital amb un traumatisme cranioencefàlic i va morir. Hi havia antecedents de violència de gènere, però el cas va quedar inactiu al no produir-se cap mesura judicial de protecció. Hores més tard la seva exparella va ser detinguda. Després, el Jutjat de Primera Instància i d’Instrucció número 3 d’Antequera va decretar per a ell llibertat provisional, amb mesura cautelars, fins al judici, cosa que ha provocat una onada de crítiques. La fiscalia ha recorregut i ha demanat l’ingrés a la presó. 

¿És casualitat que aquesta notícia no hagi generat tant escàndol? No deixava de pensar en aquesta dona que, en vida, no va tenir protecció per la justícia i que, assassinada, no es pot imaginar que ell sigui al carrer i ella sota terra. Sorprèn que en plena campanya electoral, en què Vox i altres partits s’han mostrat molt preocupats perquè la llei del ‘sí és sí’ alliberés violadors, no s’hagin preocupat quan la justícia ha sigut contundent davant la violència de gènere que ells mateixos neguen. Ni abans, ni després.

A més de veure com el masclisme continua generant una violència de la qual només veiem una petita part, ja que no tota es converteix en notícia, les dones feministes hem hagut de votar. De vegades, lluny de la il·lusió, sinó amb desànim. De vegades, elegint el menys dolent entre el pitjor. De vegades, pensant més a mantenir que a avançar. De vegades, plenament convençudes de la decisió o bé carregades de contradiccions. D’altres, sentint l’amenaça de països veïns que ja han retallat de manera substancial drets a les dones. I altres dones decidint abstenir-se o votar nul. Cada una amb la seva pròpia decisió, que mereix tot el respecte. 

En canvi, tot i que ha sigut minoria, les que hem decidit votar i sense fer cap tipus de campanya prèvia ens hem vist envoltades a les xarxes per assetjament o insults, des de venudes, serves o traïdores. Per una decisió tan legítima com qualsevol altra. Cada una haurà de gestionar les seves alegries o decepcions amb el temps, ja que PSOE i Sumar porten unes línies molt diferents en qüestions clau com la prostitució i els ventres de lloguer i ja veurem en quines mans queda aquest ministeri. El feminisme no callarà, com mai ho ha fet en aquest temps.

Notícies relacionades

La reforma de la llei del ‘només sí és sí’ que eleva les penes entra avui en vigor

Twitter era una cerveseria de Múnic

I alhora em sorprenia que unes quantes dones em donessin les gràcies per l’article de diumenge publicat en aquestes pàgines, dubtoses de si eren bones o males feministes per votar una opció o altra. I jo només els vaig dir que, en moments determinants com aquest, sempre penso que si la crispació, polarització i enfrontament portés a una tensió més greu del conflicte, sé molt bé a qui tindria ganes de fer afusellar i a qui farien afusellar amb mi. La ultradreta venia contra totes. I quan dic totes, no és només per les feministes, sinó que venia contra les víctimes de violència masclista, negant-los tot el necessari. I la decisió de moltes votants no significa deixar de denunciar i exigir mesures als partits que hagin votat i que governin.

El que ha passat amb el feminisme en aquestes eleccions és que s’ha demostrat com la ultradreta, allà on arriba, se’l vol carregar. I que el feminisme ha sigut la resposta més contundent davant uns masclistes que aspiraven a tenir carta blanca per a tot.