Polític Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Qui diu diners, diu vots
A Junts també els ha tocat una espècie de loteria, un premi malgrat la pèrdua d’escons, i ara han de decidir com gasten els vots
Com que no sembla que tingui solució, cada tants mesos surt als mitjans la tragicòmica història de Stefan Thomas. Emprenedor informàtic, l’any 2011, als inicis del Bitcoin, va fer un vídeo explicant què era la criptomoneda. Agraït, un inversor anònim li va regalar set mil bitcoins. Va acceptar el regal i va guardar la contrasenya del compte en un CD. Un dia, fent dissabte, devia llençar el CD i va perdre la contrasenya. Amb els anys, aquells bitcoins van pujar de valor i avui es calcula que Thomas és l’amo d’uns 180 milions d’euros –als quals no pot accedir–. El bitcoin és un sistema descentralitzat, et dona 10 oportunitats per encertar la teva clau i, si no és la correcta, perds el contacte i els teus diners segueixen morts en l’èter digital. A Stefan Thomas li queden dos intents, després de vuit errors, i de moment se’n lamenta i espera alguna revelació.
Entretots
Aquest suplici de Tàntal, versió 2.0, té un aire de conte moral i em recorda un documental que vaig veure fa anys. N’és com la versió inversa. El film es deia ‘Lucky’ i seguia una colla de nord-americans que un bon dia havien guanyat milions de dòlars a la loteria. La seva vida canviava inesperadament i no costa gaire d’imaginar-ne el resultat. Per una història que acabava bé, n’hi havia 10 que eren un desastre: atacs de supèrbia; disputes que desfeien matrimonis; històries d’herència i cobdícia; ludòpates que, encegats pels diners, seguien jugant i ho perdien tot...
Tant el pobre Stefan Thomas, amb el seu somni impossible, com els guanyadors de la loteria, amb els diners que no fan la felicitat, ara em fan pensar en els set diputats de Junts al Congrés espanyol i el seu vot decisori. A ells també els ha tocat una mena de loteria, un premi tot i la pèrdua d’escons, i ara han de decidir com gasten els vots. Són la clau però tenen només una oportunitat. Poden invertir en un futur que no els convenç –tapar forats, que se sol dir– o, com si anessin al casino, arriscar-se i jugar-s’ho al Tot o Res. Noves eleccions. Només que el Tot mai no serà tot, continuarà sent una il·lusió i prou, i allà fora els trilers no descansen.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
