610,8 km Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Aquell meravellós estiu del 2007
Fa 16 anys, marxàvem vacances congratulant-nos que la taxa d’atur havia caigut per sota del 8%, mentre l’economia creixia per sobre del 4%
Si la història serveix de referència, el millor estiu recent d’Espanya va ser el del 2007. Marxàvem de vacances congratulant-nos que la taxa d’atur havia caigut per sota del 8% en el segon trimestre de l’any. L’economia creixia per sobre del 4%. Aquell any es va batre el rècord de venda de vivendes. Qualsevol persona que entrava en una sucursal bancària o caixa d’estalvis a demanar una hipoteca sortia amb ella sota el braç. També, si ho demanava, aconseguia un crèdit per comprar-se un cotxe. Anar-se’n de vacances a l’Extrem Orient ja no era una extravagància de quatre esnobs. Si, l’economia espanyola actual va «com una moto», així s’afirma des del Govern en funcions, aquella Espanya de 45,2 milions d’habitants anava com un coet. El president de llavors, José Luis Rodríguez Zapatero, ja entreveia que se superaria Itàlia en PIB per càpita. La borsa va arribar al novembre als seus rècords històrics. Temps que van acabar bruscament un any després.
Avui, el Govern en funcions aplaudeix amb les orelles per informar-nos que, per primera vegada en la història del país (avui som 48,2 milions), hi ha 21 milions de persones treballant i que la taxa d’atur continua caient. Aquesta vegada a l’11,6%. El PIB creix, fins i tot refredant-se, a un ritme de l’1,8% i l’IPC ha repuntat aquest mes per situar-se en el 2,3%, el més baix del nostre entorn. La venda de vivendes s’ha alentit respecte al 2022, però mantenint-se a bon ritme malgrat la pujada dels tipus d’interès. En els cinc primers mesos de l’any es van vendre 261.784 vivendes segons l’INE, un 4% menys respecte al mateix període de l’any anterior. Del gener al maig del 2007 hi va haver 365.938 vendes. L’arribada de turistes, primer negoci del país, batrà el rècord històric del 2019. ¿I la borsa? L’Ibex s’acosta a la simbòlica barrera dels 10.000 punts.
Entretots
¿Amb quina sensació se n’anirà vostè –si no ho està ja– de vacances? Segur que serà molt diferent de la percepció de fa dotze mesos. La invasió russa d’Ucraïna va obrir nous interrogants. Des dels més radicals temors d’una escalada cap a una guerra nuclear fins als efectes que tindria sobre les economies occidentals. La inflació va tornar a erigir-se en protagonista econòmica i governs, empreses i ciutadans vam haver de readaptar-nos al nou escenari. De la nit al dia vam passar de parlar del metavers als desafiaments energètics.
Amb les dades a la mà, sense necessitat de realitzar gaire inventari i sense entrar en els detalls, existeix aquest juliol del 2023 una sensació més calmada que fa un any. Ni tan sols l’enrevessat panorama polític sorgit després de les eleccions generals genera excessiva preocupació. Que durant uns quants mesos no hi hagi Govern tampoc pararà el país. El president en funcions, Pedro Sánchez, esgotarà el màxim per continuar disfrutant de la presidència espanyola de la Unió Europea. ¿Què passarà després, fins i tot el 2024? La història, n’hi ha prou amb recordar aquell estiu del 2007, demostra que serveix de poc realitzar prediccions. Llevat d’una, segura: el planeta continuarà cremant. El clima no enganya.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
