Àgora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Sense paritat a la indústria farmacèutica
Una mica més del 70% dels col·legiats farmacèutics d’Espanya són dones. Això podria portar a pensar que la seva presència als òrgans de decisió seria, com a mínim, paritària. Res més lluny de la realitat
Una farmacèuticade Barcelona agafa un medicamentd’un calaix. /
Ni tan sols a la indústria farmacèutica, sector altament feminitzat, existeix paritat en els òrgans de decisió. Aquesta és la principal conclusió que s’obté del IV estudi del Termòmetre Violeta, dut a terme per l’associació 50 a 50.
Aquesta associació té com a objectiu impulsar la participació de dones en els òrgans de decisió d’empreses i institucions, tant privades com públiques. D’aquí ve que hagi definit com a clau conèixer la situació de la dona en els diferents sectors. Des del 2021 realitza l’estudi termòmetre violeta, que, sota el lema «la igualtat no és negociable, és llei», analitza les 50 principals empreses d’un sector, en concret la composició, segons el gènere, dels seus consells d’administració i comitès de direcció.
En edicions anteriors es van analitzar el sector de l’alimentació, el de la comunicació i les tecnologies de la informació i el financer. En aquesta quarta edició, s’ha optat pel sector farmacèutic, per la seva rellevància i auge mediàtic durant la pandèmia.
Una mica més del 70% dels col·legiats farmacèutics d’Espanya són dones. Això podria fer pensar que la seva presència en els òrgans de decisió de la indústria farmacèutica és, com a mínim, paritària. Res més lluny de la realitat.
Després d’analitzar els 50 principals laboratoris, l’associació 50 a 50 va constatar que la presència mitjana de dones en els consells d’administració tan sols arriba al 31% i en els comitès de direcció al 34%. On es percep un discret avanç és en el percentatge d’empreses que tenen més del 40% de dones en els seus consells d’administració. Segons les dades analitzades, ho compleix el 40% de la mostra, encara que el percentatge cau al 25% quan el límit que cal assolir se situa en el 50% de participació femenina. És important assenyalar que més d’un 17% de la mostra no compta amb cap dona en el màxim òrgan de decisió. La mateixa anàlisi, però respecte als comitès de direcció, podria semblar que ofereix millors resultats, ja que l’absència de dones en aquest òrgan baixa al 8%. No obstant això, el fet que només entorn del 27% dels laboratoris tinguin una participació femenina superior al 40% en aquest comitè podria ser indicatiu que tenir dones en el consell d’administració millora la seva imatge, però que, en realitat, en la seva operativa diària, les dones continuen estant relegades a posicions de menys responsabilitat.
En una comparativa dels altres tres sectors estudiats, les dones surten encara pitjor parades, perquè només entre el 10% i el 30% de les empreses compleixen la paritat en el consell d’administració, percentatges molt similars als que s’obtenen per al comitè de direcció. És sorprenent que, sent les dones majoria quant a obtenció de titulacions universitàries, continuïn sofrint discriminació a l’hora de promocionar. No sols això, la seva manera de liderar, més participativa, oberta a la diversitat i reconeixement de mèrits i basada més en la consecució de resultats que a les hores de presencialitat, encaixa millor amb el que els joves busquen en una empresa, la qual cosa comporta atracció i fidelització del talent.
Notícies relacionadesA curt termini, si el Govern no endureix les mesures, no es preveuen grans canvis quant a aconseguir la paritat. El que sí que podem assegurar és que prescindir del talent femení comportarà pèrdua de competitivitat. La pregunta és, encara que només sigui des del punt de vista econòmic, si ens ho podem permetre.
Pròximament: el sector de l’esport. Veurem què ens ofereix.
