La població humana deixarà de créixer abans que s’acabi aquest segle

Imaginar-se el futur, com proposa EL PERIÓDICO en el seu 45è aniversari, sembla fàcil per a un demògraf. Treballem amb estadístiques massives, contínues i fiables des de fa més d’un segle, i les inèrcies poblacionals són enormes.

Però els titulars són per a les xarxes, els ideòlegs de partit i els opinadors sense formació específica. Qualsevol utilitza xifres de l’INE, no tenim grau universitari en demografia i ni l’anterior Comissionat Permanent per al Repte Demogràfic del PP ni l’actual ministeri equivalent han comptat amb cap demògraf. 

Sobre el futur sabem que la població humana deixarà de créixer abans d’acabar-se aquest segle, partint dels dos determinants de la reproducció: natalitat i anys de vida. El que ha canviat durant el segle XX, de manera brusca i irrepetible, és el sistema reproductiu general, i la seva eficiència per reposar les baixes. Hem canviat un motor arcaic, necessitat de molta gasolina que no aprofitava (morts prematures), per un altre de més eficient, que aconsegueix molta més població amb fecunditats molt menors, perquè hem aconseguit assegurar vides completes als nascuts. Continuar avançant requerirà millorar la vida de totes les edats, així que l’organització social de les cures a la dependència, el concepte de salut que manejarem i el repartiment de responsabilitats entre l’àmbit públic i el privat, l’individual i el col·lectiu, són les qüestions que haurien d’estar ocupant l’atenció i la planificació de les pròximes dècades.

En comptes d’això, l’actualitat se centra únicament a enyorar algunes parts del sistema reproductiu arcaic. En comptes de valorar l’eficiència del motor, sembla que l’única cosa important és que les peces són avui més petites (menys natalitat) o que no es canvien tan aviat com abans (envelliment demogràfic). L’espectre conservador i fins i tot reaccionari promet augmentar la natalitat i recuperar la piràmide de fa anys. Qüestió de patriotisme, l’etern mantra ultra.

El temps que duren les vides humanes sempre va ser el gran condicionant demogràfic, inclosa la qualitat de les poblacions, perquè no s’augmenta la vida mitjana sense millorar també les qualitats i prestacions dels que viuen. Quan avui s’insisteix en elspocs naixementss’ignora que viuen tres vegades més que els de fa un segle, i amb millor salut, capacitats i rendiment social i econòmic. Es tem l’envelliment de la població, però aquest mateix procés ha canviat la pròpia vellesa i millora el nostre món. Tot amb un esforç social i familiar descomunal, també menystingut a l’atribuir la menor natalitat a l’egoisme, l’individualisme, el declivi moral i altres floretes, i entendre la vellesa com una mena de plaga de paràsits.

Notícies relacionades

La població mundial arriba aquest dimarts als vuit mil milions: ¿quanta gent pot alimentar la Terra?

Twitter era una cerveseria de Múnic

El futur del pensament sobre demografia és doncs molt incert, també per als demògrafs. Perquè la raça blanca no està sent suplantada (per cert, el color de la pell no equival a raça; l’actual genètica de poblacions desmenteix definitivament el racisme); no només Europa o Occident té baixa natalitat (simplement, van iniciar el canvi reproductiu més de mig segle abans d’estendre’s a la resta del món); no ens envaeixen els immigrants (el que fan és treballar, però encara és més fals que les polítiques de control migratori hagin aconseguit reduir els fluxos). Tampoc la retòrica sobre «la família» o l’«Espanya buidada» aconsegueix més natalitat o frenar l’abandonament rural. La urbanització és un procés mundial i antiquíssim, i el natalisme no augmenta la fecunditat on s’aplica, ni a Hongria amb Orbán, ni a Rússia amb Putin, ni a la Xina després de desmuntar la política del fill únic, ni a Galícia, per cert, amb el seu pla de dinamització demogràfica del 2012. 

Així doncs, la incertesa és sobre la continuïtat i evolució de la manipulació en demografia. Quan el comptador d’habitants del planeta deixi de marcar en positiu, en unes dècades, la gran conquesta humana sobre la mortalitat i l’eficiència reproductiva s’haurà vist tacada per les mentides.