¿Què importa treure la regidoria d’Igualtat?

«¿Si hi ha assassinades, què importa treure la regidoria d’Igualtat?». Diuen això com a mostra de ser una regidoria que no serveix per a res. És curiós que això es plantegi només quan hi ha dones assassinades. Per exemple, amb l’augment de l’atur durant l’etapa de Rajoy, ningú va pensar a retirar el Ministeri de Treball. O, tot i que hi hagi morts per accidents a la carretera, no s’elimina la Direcció General de Trànsit. És més, seria absurda la seva retirada i ocultar el problema quan s’ha de millorar. Només des del masclisme estructural es pot entendre una reflexió tan simple.

«No s’han eliminat, es canvia el nom a regidoria de Família». Sí que canvia perquè els noms expliquen realitats. La situació de la dona va més enllà. Les nostres vides no s’expliquen només en relació amb formar o no una família. Moltes decideixen no casar-se o no tenir fills, i per això no són menys dones ni estan exemptes que el masclisme les perjudiqui. La igualtat és molt més que parir o cuidar. 

«Amb PSOE-Podem en el Govern hi ha assassinades». És clar, perquè governi qui governi, el principal responsable d’un assassinat és sempre el seu assassí. I, després, l’aplicació de lleis específiques, de mesures públiques, de pressupostos, de mesures de prevenció, d’idees... contribueixen no només en la part penal, sinó en la prevenció. Perquè si un partit promou que la violència de gènere no existeix és complicat que la dona denunciï si no pot reconèixer ni la violència que pateix. Recordo que, en el seu últim informe, la Cedaw denunciava a Espanya «una cultura judicial que no incorpora prou l’establert en la Convenció». I això, si se suma als errors que es registren en l’informe del Defensor del Poble, reflecteix que no sempre és problema de les lleis sinó de la seva aplicació per part d’agents responsables.

Notícies relacionades

Igualtat alerta sobre la joventut de les últimes víctimes de feminicidis i demana desterrar el negacionisme

Twitter era una cerveseria de Múnic

«No importa treure un nom si es mantenen les ajudes». Aquest és el problema. Pensar que les dones necessiten «ajudes», centrades només en el tema econòmic, quan d’altres necessiten teràpia, suport o bé informació per decidir. I això, com va certificar una víctima a ‘Todo és mentira’, preguntada per Javier Nart, ja s’està eliminant. Recordo que la mitjana a denunciar és d’uns vuit anys, fins que aquestes dones assimilen el que els passa i senten el suport necessari per fer el pas. I això passa per informar i reconèixer el problema de base.

«¿Què us importa que es retiri aquesta regidoria?». És al revés, el problema és que us molesta que existeixi. Potser té més sentit mantenir unes regidories quan hi ha assassinades, que telèfons de violència intrafamiliar que reben només cinc trucades l’any. Perquè les polítiques públiques es fan sobre realitats estadístiques i no només invents negacionistes.