Eleccions 23J Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La frenada de Feijóo i l’accelerada de Sánchez, decisives
Període de reflexió i estratègies després de les eleccions i a l’espera del nou Govern
La programació estival de la política espanyola va per setmanes. Després de Sant Fermí, el 7 de juliol, txupinazo electoral, vam assistir a una setmana triomfal de Núñez Feijóo, al que li va sortir bé el debat a Atresmedia, mentre les enquestes l’erigien en president virtual, i setmana final de campanya amb Feijóo gairebé desaparegut, que no es va presentar al debat a tres a TVE i va començar a frenar, mentre Sánchez remuntava. En el cara a cara, el socialista no va trobar el seu lloc i parlava eixelebrat. Va treure a passejar el Falcon, quan ningú l’hi preguntava, i va respondre eficaçment a Feijóo, que li proposava firmar allà mateix un compromís perquè governés la llista més votada. «Digui-ho a Vara», repetia. Això és per a entesos i molt informats. El seu públic es desesperava. Hauria sigut més pedagògic dir que «la seva proposta no té credibilitat perquè a Extremadura el PSOE va ser la llista més votada, amb Vara al capdavant, i el PP ha pactat amb Vox per treure-li la presidència. Com a les Canàries i com a 54 ajuntaments». No va ser el seu dia.
Després de l’emocionant nit electoral, dues setmanes més: la primera, de digestió del resultat, que va exigir molta sal de fruites perquè ja es repartien càrrecs, i la següent, de silenci reflexiu, trencat al final per l’acord del PP i Vox per governar Aragó, a la firma del qual no va acudir el futur president, Jorge Azcón. L’excusa d’aquesta absència tan clamorosa es desconeix; hi ha expectació, ja que Núñez Feijóo no va anar al debat a tres «perquè li feia mal l’esquena». A saber.
Els sopars d’estiu són autèntiques tertúlies polítiques en què es coincideix que la frenada popular dels últims dies va ser decisiva, afegida a la hiperactivitat de Sánchez: el socialista, que estava reunit a Brussel·les el diumenge 16 després de fer un míting a Barcelona, va excusar la seva assistència a un sopar de gala dilluns 17 i va viatjar a Osca per a un discurs de 30 minuts, amb tornada de nit a la capital belga. L’endemà, dimarts, va prosseguir allà la cimera Europa - Amèrica Llatina i va acabar en un míting a Sant Sebastià. Un emprenedor gallec, presumptament votant del PP, afirma que en els últims dies «percebia Sánchez com un esportista professional que busca ansiós la remuntada, davant un candidat amb lumbago». Un alt càrrec dels populars a Galícia admet que va témer el pitjor quan, el divendres 21, «dia del gos», va veure en els telenotícies «tres minuts de Sánchez acariciant un animal. Vaig trucar insistentment perquè traguessin l’Alberto amb un gos, però res». I, a sobre, amb el de Perro Sanxe. Com que cada vegada més persones decideixen el seu vot a última hora, no es pot baixar la guàrdia fins al final.
Entretots
Ara, compàs d’espera. Núñez Feijóo tenia pressa per reunir-se, però Sánchez se n’ha anat de vacances al Marroc amb la família i en vol regular, pagat de la seva butxaca. Sense el Falcon. El Front Polisario ha protestat, lògic, i els microfonistes crispatius de guàrdia, que ja el criticaven perquè creien que viatjava a Lanzarote amb avió oficial, l’han emprès amb la gorra del president. Literal.
Poques paraules sobre el cop d’Estat a Níger, el cor del Sahel, que s’allunya de França i es llança als braços de Rússia. Allà se la juguen Espanya i Europa, perquè suposa una base per al gihad islàmic. Però aquí estem amb la gorra de Sánchez. Demanem polítics d’Estat, però la comunicació ha d’estar a l’altura.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
