A contrallum Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Colonització
Els extraterrestres són a les democràcies el que els esports a les dictadures: desvien l’atenció dels assumptes que ens angoixen
Elsextraterrestres, com el monstre del llac Ness, van i venen. No sabem de què depenen les seves aparicions i desaparicions. Potser de l’estat d’ànim d’Occident. O del PIB dels EUA. O del preu dels lloguers a Europa. Quan alguna cosa arriba als telenotícies és perquè ja han entrat als caps. En un d’aquests telenotícies, després de parlar dels extraterrestres, van treure fa uns dies el rei emèrit, que navegava molt coherentment en un barco anomenat Bribón. Ens hem acostumat a aquestes ironies i jan ni ens fan gràcia, ni tant sols ens aturem a pensar en el significat profund que a Joan Carles no li provoqui pudor posar el peu allà, a la vista de tothom. El més normal és que quan s’anomena la corda a casa del penjat es produeixi un silenci incòmode, però tu dius Bribón davant de l’exrei i l’emèrit deixa anar una riallada. Es troba en la seva salsa, en fi.
Els telenotícies, dèiem, estan normalitzant els extraterrestres amb l’ajuda del Pentàgon i del Ministeri de Defensa espanyol, entre d’altres. Ve a ser com si la premsa del cor comencés a ocupar les primeres pàgines de la premsa econòmica seriosa (si això existeix). Els extraterrestres són a les democràcies el que els esports a les dictadures: desvien l’atenció dels assumptes que ens angoixen. La pujada de l’euríbor (i la seva repercussió en les hipoteques) és una tonteria al costat de l’existència «comprovada» de restes biològiques no humanes.
El fet, a més, que els documents relacionats amb l’assumpte estiguin classificats permet totes les especulacions, totes les fantasies, tots els supòsits. El més inquietant (i no obstant el més amè) és que ja estiguin entre nosaltres perquè hagin ocupat els cossos dels nostres parents o dels nostres sotssecretaris. Hi havia una pel·lícula que tractava d’això. Passava en una localitat dels EUA on ningú era qui semblava ser, tot i que ho fingien tan bé que no hi havia manera de distingir el farmacèutic envaït pels extraterrestres de l’autèntic. Observa un la desfilada dels nostres personatges públics per la pantalla de la tele i es pregunta, atesa la seva manera de parlar-nos, si les seves ments no hauran sigut colonitzades ja per éssers vinguts d’altres mons.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
