La campanya militar (106) Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Ucraïna juga la carta diplomàtica a l’Aràbia Saudita
Sense que la presència a Jidda signifiqui que tots els assistents s’alineen ja obertament amb Kíiv, sembla immediat concloure que el perdedor net del que ha passat és, òbviament, Rússia
Presentada infundadament com una ‘cimera’ de la qual sortiria poc menys que un acord de pau, la reunió celebrada el cap de setmana passat a la ciutat saudita de Jidda deixa un pòsit molt menys festiu. En qualsevol cas, amb totes les cauteles a què obliga el curs dels combats sobre el terreny en plena ofensiva ucraïnesa, també seria imprudent qualificar-la d’estèril.
D’una banda, li ha servit al règim saudita per continuar alimentant la seva pretesa imatge d’actor global, com si no fos el mateix que reprimeix la seva pròpia població, castiga fins a la mort els dissidents i comet desastres tan notoris com el del Iemen. El fet és que Mohammed bin Salman (MbS) ha aconseguit la presència de representants de més de quaranta països, incloent-ne tots els membres dels BRICS (menys Rússia), cosa que no deixa de ser un revés per a Moscou.
De l’altra, Kíiv ha pogut ‘vendre’ el seu propi pla de pau a països que fins ara s’han mostrat renuents a l’hora de prendre partit entre Ucraïna i Rússia. Si en la reunió del juny a Copenhaguen (en la qual la Xina no va ser present) no sembla que aconseguís cap avenç, ara ha aconseguit un notori suport a la seva defensa de la integritat territorial i a la retirada total de les tropes russes del seu territori. Un avenç que li permet anar aclarint el camí cap a la celebració, la tardor vinent, d’una cimera internacional que hauria de servir per posar en marxa un veritable procés de pau, encara que tot això depèn en gran manera de la situació al camp de batalla.
Entre la resta dels participants, uns s’han mobilitzat pel seu interès a evitar l’agreujament d’una crisi alimentària que ja pesa seriosament sobre les seves poblacions, mentre que d’altres ho han fet davant el temor que els genera una escalada militar que pot desembocar en l’ús d’armes nuclears. I, per descomptat, també hi ha els que, com la Xina i el Brasil, aspiren a convertir-se en mediadors d’un futur procés de negociació per posar fi al conflicte.
Sigui per la raó que sigui, i sense que la presència a Jidda signifiqui que tots els assistents s’alineen ja obertament amb Kíiv, sembla immediat concloure que el perdedor net del que ha passat és, òbviament, Rússia. En primer lloc, i tot i que es puguin entendre les raons, el mer fet que MbS (que ja al maig va actuar com a amfitrió d’una cimera de la Lliga Àrab a la qual va convidar Volodímir Zelenski) promogués aquesta nova convocatòria no deixa de ser una mala notícia per a Vladímir Putin, ja que, com a mínim, qüestiona el nivell d’entesa que tots dos han anat forjant almenys en el camp energètic. D’altra banda, torna a mostrar el creixent aïllament internacional del mandatari rus, que tampoc podrà assistir en persona a la cimera dels BRICS a finals d’aquest mateix mes, per por a ser detingut pels seus amfitrions sud-africans en compliment del requeriment del Tribunal Penal Internacional.
La reunió a porta tancada de Jidda no ha produït cap resultat concret, però en la mesura en què s’han constituït grups de treball sectorials quant a ambaixadors– sobre seguretat mediambiental, intercanvi de presoners, seguretat alimentària, risc nuclear...– queda la impressió que hi ha un creixent interès per frenar la violència i establir les bases d’una tercera trobada. I Rússia, mentrestant, no pot evitar que es vagi fent cada vegada més visible que la balança –igual com passa en el terreny militar– es va inclinant progressivament a favor d’Ucraïna.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
