A contrallum Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Les dues ànimes
Espinosa de los Monteros, es deia en alguns mitjans, pertanyia al sector moderat de Vox. ¿Es pot ser un homòfob moderat, un xenòfob moderat, un misogin moderat, un reaccionari moderat, un franquista moderat?
Els grans d’all no estan tan ben delimitats com sembla dins de la seva carcassa. Fiques el ganivet per extreure’n un i en treus un i mig. Bé, si n’has pelat la cabeça prèviament, potser no, però per pelar una cabeça d’alls es necessita una paciència incompatible amb l’ansietat. El cas és que mentre discutia amb els alls vaig sentir per la ràdio el comiat d’Espinosa de los Monteros i em vaig creure que se n’anava per raons familiars que va exposar molt bé: «Els meus pares ja no són tan joves i els meus fills no són tan grans». Després va parlar de les nits passades a l’hospital, amb els seus pares, vaig imaginar, etc. No era un assumpte que m’importés gaire, però no tot el que surt a les notícies m’importa. Ni tot el que surt a les notícies ni tot el que passa en la vida. Les qüestions que a un li importen es van reduint amb els anys. M’importa ficar el ganivet pel seu lloc just a la cabeça d’alls sense pelar.
Durant els dies següents em vaig assabentar que no era cert allò dels pares del polític, ni allò dels seus fills. Almenys això deia tothom sense que ell ho desmentís. Se n’anava per problemes interns del seu partit, que té dues ànimes. Tots els partits tenen dues ànimes, fins i tot Vox, que a primera vista sembla malvat. Espinosa de los Monteros, es deia en alguns mitjans, pertanyia a l’ànima moderada. ¿Es pot ser un homòfob moderat, em vaig preguntar, un xenòfob moderat, un misogin moderat, un reaccionari moderat, un franquista moderat? No ho sé, no ho sé, és com si em parlessin d’un terraplanista moderat. ¿Es pot estar moderadament mort?
Entretots
Fa anys que escolto les intervencions d’Espinosa al Congrés i no havia advertit aquest matís, aquesta discrepància amb Abascal, el seu cap de files. Algú, doncs, estava equivocat. Vaig tenir la impressió de trobar-me davant un malentès gegant, un nou malentès entre la realitat i jo. Porto tota la vida intentant arribar a acords amb ella, amb la realitat, però es veu que la realitat té també dues ànimes i jo dec haver negociat amb l’equivocada. Em pregunto què hauran pensat de tot això els pares d’Espinosa, ja no tan joves, i els seus fills, no tan grans.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
