Ara li diuen liberal

Iván Etcètera pertany a l’estirp dels homes que sempre l’encerten. Quan es fica en política, és el que toca. I quan menysprea els seus votants abandonant un escó per estrenar, també és el més apropiat. Quant a la condecoració heroica que ara se li imposa, només hi ha tres mèrits:

1) Ha participat a consciència durant anys en la gestació d’una organització obscurantista, que ha degenerat cap a l’extrema dreta de l’extrema dreta.

2) Ha sigut desallotjat a puntades de peu de l’engendrament que cogovernava amb els seus botxins.

3) La família és més important que Vox però, ja que la dimissió es produeix un cop els resultats del 23J descarten un Ministeri d’Afers Estrangers per a l’exiliat, els pròxims eren menys rellevants que un càrrec en el Govern de Feijóo.

En qualsevol de les hipòtesis arriscades, costa localitzar on és l’emoció col·lectiva davant la fugida. Hi ha gent que escolta avui Iván Etcètera, oblidant que no s’hi dirigeix perquè omet el present per encomanar-se a un segle indeterminat de «la nostra gloriosa història», entelada si no enverinada pels que orlen menys cognoms que el parlamentari dimitit abans de començar. Com a mínim, la seva retirada impedirà que la justícia li embargui el sou de diputat, segons li va passar en l’anterior legislatura a causa d’un deute en la reforma del seu domicili

A Iván Etcètera se li queden curtes les tres lletres breus de Vox; necessita un marge més ampli per allotjar la seva genealogia. L’estretor no justifica el seu sarcasme en l’adeu cap a Santiago Abascal, «a qui espero veure més aviat que tard a la Moncloa». Tot i que no ho especifica, el seu gest denota que es refereix a la convocatòria d’alguna plaça de jardiner al palau.

Ha arribat el moment de destapar el secret de la vibrant cerimònia de renúncia d’Iván Etcétera, que consisteix a contemplar-la una sola vegada i no tornar-la a consultar sota cap concepte. En la revisió subversiva de la gravació apareixen els sospitosos costurots, vessa descarnada l’evidència que les circumstàncies «familiars i personals» són les mateixes que abans de perdre el ministeri de la lletera. Liberal per força.

Un perfil malcarat d’Iván Espinosa de los Monteros s’escriu amb la santa resignació que en cap cas podrà competir amb les vitriòliques diatribes que li va dirigir Federico Jiménez Losantos després d’haver entrevistat la seva dona, Rocío Monasterio, quan el ‘portavox’ va suggerir que hi havia mitjans que atacaven la seva formació per trobar-se sumits en tribulacions econòmiques. Aquí no hi haurà expressions de l’estil «tu has de néixer tres vegades...», condició necessària per desafiar el granític locutor.

Notícies relacionades

Els fills de Gisèle Pelicot

Sortir de la confusió

La frondosa capil·laritat d’Iván Etcétera el converteix en el Robinson Crusoe de la ultradreta moderada, i aquesta condició de nàufrag apuntava pèssimes perspectives. Si Macarena Olona s’estimba al perdre amb estrèpit unes eleccions andaluses en què havia sigut apadrinada per Giorgia Meloni, els dubtes sobre la màgia de l’‘exportavox’ sorgeixen en el debat a set previ al 23J. Fins i tot un patriota sense fissures va advertir que Oskar Matute semblava massa adversari per al diputat que parla l’anglès millor que el castellà. També Cuca Gamarra li va arrabassar la vara de l’extremisme.

Hi ha guanyadors en l’expulsió d’Iván Etcètera. Al català Jorge Buxadé, la boca se li omplia d’ullals a l’esbocinar-lo per endavant. Els cristianíssims no només s’estan desposseint de les sospitoses adherències ultraliberals, sinó que estan disfrutant amb la purga. No obstant, el dimissionari va intervenir almenys en una presentació del llibre del seu arxienemic, amb entusiasme i una arrencada de llàgrimes a l’evocar el seu pare, Carlos Espinosa de los Monteros, ambaixador de la marca Espanya en l’Ídem de Rajoy. Per això Iván Etcètera va rematar el seu comiat en solitari del Congrés amb un sonor «visca Espanya». Ambaixador de la marca Viva España seria un formidable colofó per a la seva carrera, quan la dreta recuperi el poder.