Nova legislatura Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Hi ha mesa, ¿però Govern?
Si a l’expresident de la Generalitat, resident ara a Waterloo, el guiés la lògica, es podria dir que Pedro Sánchez té garantida la investidura. Però seria molt arriscat
Finalment, Junts, és a dir Carles Puigdemont, va facilitar l’elecció de Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats, donant-li la majoria d’aquest òrgan a l’esquerra. Si a l’expresident de la Generalitat, resident ara a Waterloo, el guiés la lògica, es podria dir que Pedro Sánchez té garantida la investidura. Però seria molt arriscat. Perquè és difícil saber què mou Puigdemont més enllà de la seva situació processal, la seva proclamada desconfiança dels partits i governs de l’Estat i l’exigència de «fets comprovables» per facilitar qualsevol votació. Tan és així, que el seu suport a Armengol no va respondre a les qualitats de l’expresidenta balear, que les té, o al fet de descartar la ¿trencada? aliança PP/ Vox, sinó a una carta del ministre d’Exteriors sol·licitant al Consell Europeu l’ús del català, l’eusquera i el gallec en les institucions comunitàries, que s’afegia a tres compromisos més assumits pel PSOE.
Entretots
La petició a la UE està bé, com ho està l’ús d’aquestes llengües al Congrés, cosa que reflectiria la realitat d’aquest país plural i multilingüe. Després de 45 anys de Constitució aquest fet no hauria de ser el producte de l’exigència d’un partit que ara té només l’11% dels vots dels catalans, el 25% si s’afegissin els d’ERC, sinó el resultat d’una reflexió col·lectiva, també dels partits estatals. Ara bé, si Puigdemont vol més «fets comprovables» hauria de recordar els de la legislatura passada, tot i que no l’afectessin a ell directament, quan el Govern va aprovar mesures que li van restar popularitat: l’indult als presos del procés i la reforma del Codi Penal per eliminar el delicte de sedició i modificar el de malversació. Encara molts es pregunten com va poder Sánchez sortir viu de les eleccions del 23J després d’haver-ho fet, perquè aquestes decisions van disgustar també electors socialistes. Sánchez, ja ho ha demostrat, podria lidiar amb les exigències de Junts i fins i tot mirar de complir-les, però podria també preferir eleccions a dependre dels seus rampells.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
