Futbol i feminisme Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Mundial femenino: ¿qui es fa seva aquesta victòria?
L’univers masculí del futbol segueix, sembla, impassible davant els avenços de les seves companyes i, més impassibles encara, les institucions esportives que el dirigeixen
Primer de tot, felicitar l'equip de dones jugadores que ha guanyat aquest mundial. També a tota la seva xarxa afectiva que haurà acompanyat i sostingut emocionalment aquestes jugadores per arribar a fer-se visibles i triomfar en un entorn altament masclista com el del futbol. És, sens dubte, un avenç per a les dones al món del futbol i de l'esport. Si és i serà un avenç més enllà, requereix una reflexió una mica més profunda, que em permetré iniciar en aquest article.
S'ha escrit i s'escriurà molt sobre el petó no consentit per part de Luis Rubiales a Jennifer Hermoso. Posarem sobre la taula la llei del «sí és sí» i parlarem de violència sexual. Tot això encertat. No obstant això, ens hem de preguntar què hi ha darrere d'aquest comportament patètic, agressiu i ‒per cert‒ gens espontani de Rubiales? Hi ha novament la impunitat i el poder. S'amaga la indústria del futbol.
El futbol femení ha anat creixent i agafant força els darrers anys. Ha costat esforços ingents, plantades i reivindicacions per part de jugadores professionals i 'amateurs'. Esforços per vèncer les resistències d'un context pràcticament exclusiu d'homes privilegiats, que tenien/tenen en el futbol un negoci. Ara, després de totes les resistències i «pals a les rodes» que ha interposat aquest col·lectiu per tal que les dones no participessin ni triomfessin en el món del futbol, pretenen fer-se seva aquesta victòria i busquen el seu rèdit en termes de prestigi, de negoci i…, per què no?, també de privilegi sexual a l'accés sense consentiment al cos de les dones.
Notícies relacionadesCom ha dit el gran periodista Santiago Segurola, les dones al futbol han aconseguit fer emergir algunes qüestions com la diversitat sexual, per exemple, però ‒també afirmava‒ aquesta diversitat només s'ha evidenciat per a les dones jugadores. L'univers masculí del futbol segueix, sembla, impassible davant els avenços de les seves companyes i, encara més impassibles, les institucions esportives que el dirigeixen. Sembla com si, novament, la transformació feminista s'entengués només com un canvi que pretén que les dones tinguin més «espais» als «llocs dels homes». Sembla, sense anar més lluny, que tenir en compte la maternitat al futbol és un tema només dels equips femenins. Novament encapsulem els avenços en allò que entenem com a «univers femení». Aquesta és una revolució global. Aquestes campiones no han guanyat el mundial per a glòria d'institucions futbolístiques que es permeten el luxe d'estar dirigides per homes que no han sabut ni volgut entendre que el món ha canviat. Les dones al futbol canviaran el futbol, tot. guanyant trofeus o lluitant al futbol base. Però no ho poden fer soles. Els jugadors han de despertar, reaccionar i desprendre's del seu halo d'herois. La resta cal que entenguem que aquesta victòria és l’inici d’un camí.
I ara, parlant només per mi. No m'interessa el futbol amb fitxes milionàries en un món tan desigual on s'acaben enriquint només uns quants. Encara que aquests pocs acabin incloent dones i homes. Un despropòsit. Em queda, com sempre, l’esperança feminista perquè el futbol torni a ser un esport que contribueix a una societat més igualitària.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
