Tot a favor

Tots som víctimes, d’una manera o d’una altra, d’aquesta desenfrenada carrera sense meta visible (ni desitjable). Tot i que als joves els afecta més, és clar. Ells són sempre el conillet d’Índies de tots els canvis i totes les tendències de la societat, de totes les societats. El banc de proves de cada excés nou. Perquè hi arriben amb més ganes i perquè hi arriben abans. També amb menys experiència i sense consciència del perill. Gràcies a ells la humanitat continua avançant. Però són carn de canó.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els observadors de les novetats ho saben bé. Els experts en publicitat se n’aprofiten. En la societat de la comunicació és fàcil conèixer els nostres punts febles. El nostre estat d’ànim determina què consumim. Per això és fàcil deduir que no és energia el que les marques d’aquestes insanes bombes de cafeïna amb sucres venen als joves: és seguretat. I els joves, per descomptat, la compren. Més ells que elles, tot i que potser és només qüestió de temps (i de campanyes de publicitat).

Tot sembla disposat a favor dels immensos beneficis d’aquestes grans empreses, i els seus magnífics equips de màrqueting: un món hiperconnectat, el futur incert i poc desitjable –més per als joves–, en el qual tan important sembla vendre’s a un mateix. No estaria malament que algú amb capacitat per canviar les coses es parés a pensar i prendre mesures. Tot i que parar-se a pensar i fer alguna cosa més que mirar són dues de les coses més retrògrades que podem imaginar avui dia.