Menys Rubiales i més Icetes

Ningú ens deslliurarà dels bavosos i els grapejadors. Al néixer la meva nena preciosa una gran dona em va donar un consell: «Apunta-la a arts marcials». Efectivament, el cop de genoll en aquestes parts que Rubiales s’aferrava amb tant fervor a escassos metres de la reina Letícia hauria sigut el més genuí, pur i encertat acte d’autodefensa. No obstant, totes les que en algun moment s’han vist assetjades, grapejades o pressionades per un superior jeràrquic deuen coincidir amb mi que gairebé mai és possible. Per paràlisi en el moment, o per por de les conseqüències. De manera que l’únic que queda és resar perquè el taujà en qüestió tingui al seu torn per sobre o al seu nivell de poder algú amb sentit de la justícia i la decència. En aquest cas, hem tingut la sort que el ministre d’Esports, Miquel Iceta, no s’empassés la roda de molí amb què el president de la Federació va saldar en un primer moment les crítiques, «és un petó de dos amics, no fem cas als tontos i als idiotes». Va censurar el seu comportament i li va exigir una disculpa clara i immediata. Podria haver fet com la seva companya, la ministra de Defensa Margarita Robles, que va mostrar el seu disgust, però «el que passa és que jo crec que ha de ser la mateixa interessada la que digui quina és la seva situació, com es va sentir.» Iceta, i després d’ell el president Pedro Sánchez, han demostrat que un home pot ser més feminista que una dona, perquè al marge del recorregut penal, i de com es va sentir la víctima d’un clar abús de poder (desconcertada per l’enrenou, atemorida pel futur de la seva carrera professional, desitjant girar full) hi ha l’obligació del Govern de fer tot allò que estigui a la seva mà per perseguir en la vida pública comportaments pèssims que han merescut un retret social absolut. Treure la targeta vermella quan toca, que en dirien alguns, i no deixar la jove sola amb el pes d’un càstig exemplaritzant al seu agressor. Veig Rubiales allargant el partit amb martingales de mal jugador, a veure si es calma el galliner i els galls que ell ha digitat al comandament del futbol el deixen guanyar. Però la Federació Espanyola s’anomena ‘Reial’, de manera que allà a dalt hi ha un àrbitre que potser pot xiular a favor de les dones.