Cas Rubiales
De la desigualtat al #MeToo en només una setmana
Fa només una setmana les futbolistes espanyoles feien història al guanyar el Mundial d’Austràlia, l’esdeveniment que es va convertir en fenomen amb rècords d’audiència, d’assistència als partits, d’inversió publicitària i patrocini. Un pas de gegant universal per a la igualtat en l’esport. I com tot Mundial, aquell minut d’or, aquest «el món em mira» que dona peu a les revolucions. La selecció nord-americana, encapçalada per Megan Rapinoe, va aprofitar en el seu moment el seu triomf en el Mundial per reclamar no, exigir públicament la igualtat salarial amb l’equipament dels homes, que, per cert, tampoc van obrir gaire la boca llavors. La selecció australiana, amfitriona en aquest Mundial del 2023, ha aprofitat l’altaveu per reclamar inversió pública en formació i menys desigualtat, i ha aconseguit que el seu govern es comprometi a injectar 200 milions de dòlars en millores en el futbol femení i l’AFLW, la seva lliga esportiva, també salvarà la bretxa de gènere que les separava dels homes en els premis econòmics, que eren quatre vegades superiors si l’equip guanyador d’un torneig era masculí.
¿Què van fer les espanyoles? Elles van donar majoritàriament les gràcies a famílies i a l’afició, es van il·lusionar davant la resposta social al fenomen, el suport multitudinari, i van expressar la seva confiança en què suposés un canvi d’era en el que l’esport femení per fi fos respectat des dels patis d’escola. Les jugadores no van cridar des del podi al respecte des dels fonaments de la institució esportiva, no, però tampoc va fer falta: la conducta vergonyosa del president en persona de la Federació, Luis Rubiales, des de la mateixa llotja i després en l’entrega de medalles, en cada explicació, gest i rèplica posterior, ha avivat les flames de la revolució del «s’ha acabat» que es forjava a foc lent. Això no va només de desigualtat.
Revolucions similars segueixen el seu curs a tot el planeta. A Nova Delhi, feia anys que les atletes denunciaven abusos i atropellaments en el si de la federació, de mans del seu president i altres alts càrrecs. Aquestes setmanes van arrencar el seu #MeToo amb plantades davant l’opinió pública, rodes de premsa per difondre els seus greuges i una acampada. Van ser dispersades per la policia, i el president de la seva federació no només nega les acusacions, es diu a més víctima d’una conspiració que només busca la seva destitució i s’aferra al càrrec. La Federació ha sigut ara suspesa i al setembre els esportistes indis, homes i dones, que competeixin per a la classificació olímpica, ho faran com a «atletes neutrals». La metxa del #MeToo ja s’ha encès al món de l’esport.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
MeToo Megan Rapinoe Esport femení Austràlia Índia Jenni Hermoso Mundial de futbol femení Luis Rubiales Igualtat Feminisme
