Els pròxims 45 anys Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La casa del futur: com les bones del passat
No és acceptable que continuem construint amb maons com els romans. Tot serà en sec i prefabricat
Multimèdia | Del 1978 al 2023, del gotejat als mobles de l’Ikea
Tots els reportatges de l’especial dels 45 anys d’EL PERIÓDICO
Pantalles per tot arreu, sensors, detectors, càmeres, automatismes... La casa intel·ligent del futur fa més por que confiança. En l’imaginari col·lectiu triomfa una projecció tecnòfila i asèptica. Però cal enfocar la vivenda des de les necessitats de l’usuari i no com un producte a vendre’l, com més complex i car millor. La casa futurista, a la qual entraries amb l’empremta dactilar, on el vàter analitza la teva caca, el mirall del dormitori et proposa l’‘outfit’ del dia i la nevera et fa la llista de la compra, ens desvia el tema principal: una habitabilitat sana, afable i digna. Això comença amb poder tenir vivenda, intel·ligent o tonta, però casa, la qual cosa hauria de ser la principal preocupació de futur, el mateix dret a la vivenda. I ho serà, no com un extra o un opcional, sinó com a pilar de la societat del benestar. No només màquines per viure, que deia Le Corbusier, que també, sinó organismes vius i flexibles. Cada nova casa haurà de complir una normativa clara i precisa, però alhora oberta, que permeti una llibertat creativa avui dia restringida per desenes de reglaments absurds i contradictoris. La seva distribució serà racional, però també acceptarà la diversitat. El final del model habitatiu estàndard a què estem sotmesos.
La nova casa serà ecològica necessàriament, com l’arquitectura popular de sempre, que tenia en compte l’orientació, la ventilació creuada, vistes. Avui dia tot es confia a la tecnologia, si fa molta calor perquè he orientat malament la casa, no passa res, ja ficaré més frigories. Tota vivenda haurà d’adoptar el concepte de casa passiva, més eficient, d’energia zero, o fins i tot millor, generadora d’excedent energètic. Cada bloc haurà de néixer amb un sistema d’autogestió elèctrica, independent de la seva connexió a la xarxa. ¿Final de les companyies elèctriques? Segur que no és possible. Així mateix els seus residus s’hauran de minimitzar de manera estricta, del quilo diari actual per persona a tot just uns grams. I un ús de l’aigua auster i sense desaprofitament. Final de la política habitual de passar el mort –el residu– a d’altres.
Entretots
La més interessant de les dècades venidores, potser és l’assaig de noves tipologies. No podem deixar un tema tan important com la casa en mans de promotors que només promouen el que sempre venen, per tant al·lèrgics a la innovació. Els mateixos usuaris s’estan organitzant en cooperatives percrear projectes de ‘coliving’, residències amb serveis, mixtos laboral/vivenda, amb zones comunitàries. No fa falta que cada casa tingui una habitació per a la rentadora que només utilitzarà una estona a la setmana, pot ser d’ús compartit. Així com serà habitual compartir espais celebratius, de joc, horts urbans, terrasses, tallers... I la majoria de les noves cases no seran noves, sinó rehabilitades, regenerades. Dels 19 milions de primeres residències que hi ha a Espanya, la meitat són d’abans del 1980 i estan mal construïdes, urgeix la seva actualització. La nostra taxa de rehabilitació és del 0,1% anual, a França del 2%, 20 vegades més. Un filó creatiu i de negoci.
Sens dubte un altre aspecte clau serà la industrialització de la construcció. No és acceptable que continuem construint amb maons com els romans. Tot serà en sec i prefabricat. Les obres duraran tot just tres mesos, i no l’any i mig impresentable d’avui dia. Obres fàcilment deconstruibles, ja no s’enderrocarà res, es desmuntarà. Utilitzarem nous materials innocus, eliminant acabats nocius, que contaminen els interiors, tant o més que l’aire exterior del carrer. La fusta tornarà a utilitzar-se abundantment, és infinitament renovable i reté CO2.
En resum, la casa del futur s’assemblarà molt més a una bona casa tradicional que a la impol·luta nau de ‘2001: una Odissea de l’espai’. Que s’hi entri amb una clau, sens dubte arcaica, o escanejant la pupil·la de l’ull, serà una mica igual mentre a dins s’hi visqui més a gust. Com va dir Lope de Vega, «a casa seva, fins als pobres són reis».
