Centre i perifèria d’Europa

Una de les paradoxes de la Unió Europea és que els ciutadans que no n’estan queixosos s’informen poc i als que en són poc afectes els agrada la informació esbiaixada. Això va succeir amb el Brexit del Regne Unit, amb un europeisme més aviat amb poca energia i un euroescepticisme esperonat per la premsa sensacionalista. De manera semblant, als països que van estrenar la integració europea o s’hi van integrar posteriorment –com és el cas d'Espanya– persisteix una àmplia acceptació del model mentre que als països incorporats després de la caiguda del mur de Berlín es donen reticències més explícites, no sempre majoritàries. Té la seva lògica especial que qui va perdre la sobirania nacional amb l'imperi soviètic s’escolti els que li diuen que la pot perdre amb la Unió Europea. Segurament no podia ser d'una altra manera perquè la Unió Europea és un experiment excepcional i, com a cruïlla de vetos i unanimitats, no sempre salta els obstacles amb l'estil d'un campió pura sang.

L’octubre que ve hi haurà eleccions a Polònia i el debat sobre més o menys integració europea ha fet més intens el grau de fricció política. Sabem que les campanyes electorals són l’oportunitat perfecta per a distorsionar els temes en confrontació. A Polònia també. És un país de geni admirable, amb una política que a vegades sembla arrossegar segles de tragèdia perquè poques nacions europees han viscut tant de desemparament i partició. Solem dir que si l’atlantisme dels polonesos ha estat tan manifest és perquè ningú els feia cas, excepte els Estats Units. Ara mateix, Polònia és una potència militar de primer ordre per a la seguretat europea enfront de Moscou.

També és paradoxal que, a l'Europa del segle XXI, les crítiques o fidelitats a la Unió Europea ressonin més en les respectives eleccions nacionals que quan votem el Parlament Europeu, generalment en clau nacional. Potser això passa a Polònia. Segons les enquestes, la coalició conservadora liderada per Llei i Justícia i en el poder des de 2015 enfront de l'oposició centrista de Coalició Cívica, encapçalada per Donald Tusk, estan a una distància d'un màxim de tres punts. La tensió és afavorida pel partit Confederació, de populisme dretà, que pogués ser el soci de Llei i Justícia en cas de majoria insuficient. A Polònia compta de nou el vot rural, incòmode amb el blat ucraïnès i alhora receptor de subsidis comunitaris. Pesen molt l'amenaça de Putin i el propòsit de distribuir els immigrants per quotes proporcionals entre els membres de la UE. Sobre aquesta –i altres qüestions– les eleccions generals s’han estat convocant amb una consulta afegida, repudiada per l'oposició.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Són aparatoses les sancions de Brussel·les –amb retirada de fons comunitaris–, per això es considera politització de la justícia per part del Govern del partit Llei i Justícia. El primer ministre, Mateusz Morawiecki, no té les millors relacions amb Alemanya ni amb la França de Macron. En canvi, rep bon tracte a Washington. Els seus passos són observats amb suspicàcia per l’‘establishment’ de Brussel·les, propens a creure que Varsòvia no reconeix els beneficis d’ingressar a la UE.

Quan voti a mitjan octubre, Polònia podria córrer el risc d'acostar-se a la perifèria del sistema comunitari encara que continuï en el centre d'Europa. Churchill la va comparar a una roca que pot passar un temps sota la marea però sempre és roca. La Unió Europea també té les seves marees, de nord a sud, d'est a oest.