La investidura Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Un preu molt alt
La política territorial és on es troba el principal escull per a la reelecció de Pedro Sánchez
El Govern central valora la proposta de més autogovern sense tocar la Constitució d’Urkullu, però diu que no és la seva
A l’espera que Carles Puigdemont reveli aquest dimarts quines són les seves condicions perquè Pedro Sánchez pugui repetir com a president del Govern, els socialistes estan deixant que Núñez Feijóo vagi donant batzegades de cara a la seva investidura fallida i aprofitant que el focus està sobre el líder del PP per negociar discretament amb els partits que els han recolzat en la legislatura anterior. I amb Junts, és clar, perquè si no no els surten els comptes. Que la investidura de Feijóo té escasses o nul·les possibilitats de prosperar és una cosa que admeten públicament els propis populars, però, malgrat l’optimisme del PSOE, cal encara veure que la de Sánchez pugui ser possible.
Entretots
Fins al moment, el que se sap és que nacionalistes i independentistes demanen al PSOE una profunda reestructuració del sistema autonòmic perquè, 45 anys després que s’aprovés la Constitució, s’adapti a la nova realitat espanyola. Una reinterpretació de la Carta Magna, per seguir la tesi del lehendakari Iñigo Urkullu, que doni pas a més quotes d’autogovern, particularment per a les comunitats històriques. És evident que aquest replantejament territorial és necessari, ho demanin o no els que poden prestar-se a donar suport a un nou Govern de Sánchez, però portar-lo a terme exigeix una mica més que un pacte d’investidura o de legislatura i molt més que la disposició a fer-ho dels socialistes i de Sumar. Necessita, sens dubte, un consens més ampli que hauria d’incloure el PP, una cosa per ara impossible.
És en aquest punt, el de la política territorial, on es troba el principal escull per a la reelecció de l’actual president. Perquè aquest és precisament l’assumpte que genera una polarització política més gran entre les dretes, que defensen l’Espanya uniforme, i les esquerres, que admeten la pluralitat. Però també és divisori entre comunitats. Més, si es vol posar fi al cafè per a tothom. Ho poden negociar, ho poden pactar, però fer-ho podria tenir un preu tan alt que ni tan sols algú tan intrèpid com Sánchez el podria pagar. ¿O sí?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
