Salut Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Infeccions de transmissió sexual: de nou un vell problema
L’alarma sobre les ITS ha desaparegut del discurs públic i, si bé algunes es curen fàcilment, també poden tenir greus conseqüències com la infertilitat
Després de l’aparició dels antibiòtics a la dècada dels 50 del segle passat, van anar desapareixent els cartells que hi havia a les grans ciutats sobre ‘tractaments veneris’ i malgrat que els experts fa anys que alertem —sense massa èxit— de la reemergència d’infeccions de transmissió sexual (ITS), com la sífilis i la gonorrea, durant les darreres dècades les ITS han estat totalment negligides en el discurs públic, ocupat hegemònicament per la sida.
Les raons d’aquest silenci han estat: 1) moltes ITS són fàcilment tractables i curables amb antibiòtics —sovint amb una sola dosi—, i per tant no han creat pressió als afectats; 2) els fàrmacs són vells i barats i, per tant, la indústria farmacèutica no ha invertit a promoure la seva visibilitat en reunions científiques, com ha fet amb la SIDA i l’Hepatitis C, i 3) en absència d’alarma social i de discurs professional, les administracions sanitàries no han prioritzat aquest problema.
Aquest silenci, més els prejudicis històrics que aquestes infeccions són patrimoni de grups específics o ‘gent de vida alegre’, han contribuït encara més a una falta de sensibilització per part de la població general. Per això, és cabdal recordar que les ITS inclouen un gran grup d’infeccions que poden afectar a tothom que tingui relacions sexuals no protegides i sobretot, que si bé és cert que algunes es curen fàcilment, també és cert que algunes poden tenir greus conseqüències com la infertilitat, en el cas de la clamídia i gonocòccia, el càncer pel virus del papil·loma o afectacions neurològiques greus i fins i tot la mort del fetus o nadó, en el cas de la sífilis.
Entretots
L’espectacular augment de les ITS en els darrers anys, especialment en grups més vulnerables com els homes que tenen sexe amb homes i dones trans, però també en la població heterosexual i en particular els joves, ha fet que les coses vagin canviant i diversos sectors sanitaris ja han incorporat les ITS a la seva pràctica i discurs, són presents en molts congressos i les administracions públiques comencen a prioritzar estratègies dirigides a la seva prevenció control.
Les principals raons de l’augment de les ITS són: 1) els importantíssims canvis en els patrons de conducta sexual ocorreguts a Occident, associats tan a l’evolució de la moral hegemònica i l’aparició de les xarxes socials i apps que faciliten enormement les trobades sexuals esporàdiques, com a la introducció d’eines farmacològiques anticonceptives o per evitar contraure el VIH, que han motivat una disminució de l’ús del preservatiu; 2) la millora dels sistemes d’informació que monitoren aquestes infeccions i, per tant, la seva cobertura, i 3) l’aparició de tecnologies i estratègies diagnòstiques noves, com les tècniques moleculars, les proves ràpides, l’autoprova i l’automostreig, que faciliten fer cribratges en poblacions de més risc fora de l’àmbit sanitari ... I en conseqüència l’interès de la indústria.
Avui és el Dia Internacional de la Salut Sexual que l’OMS defineix com la capacitat de "mantenir experiències sexuals joioses i segures, lliures de coacció, discriminació i violència". Cal doncs un canvi de paradigma respecte al tractament social i sanitari de les ITS, que tinguin en compte els aspectes clínics, de salut pública i de drets humans, però que no es quedi en el discurs, ni les agendes interessades, sinó que es defineixin intervencions avaluables a curt termini i que es prengui seriosament i definitivament l’educació en salut sexual a les escoles.