¿Quina Barbie tocarà per Nadal?

M’he passat el mes d’agost llegint articles sobre ‘Barbie’. He llegit alguna altra cosa, això també és cert, però sobretot he mirat de trobar arguments que em convencessin de la bondat de la pel·lícula amb més èxit de la temporada. Vull dir, més que de la bondat, de l’eficàcia de la pel·lícula com a punta de llança del feminisme, com a estilet contra el patriarcat. He trobat serioses divagacions sobre l’elaboració d’un imaginari revolucionari a partir de la desconstrucció del mite més connotat (negativament) d’una època; discursos sobre l’excel·lència d’un guió que juga amb els arquetips per capgirar la percepció masclista de la realitat; reflexions sobre mons reals i imaginaris i sobre la juxtaposició dels dos nivells, a partir de la presa de consciència de la caducitat. I etcètera. M’ha costat molt trobar un article que anunciés la nuesa del rei, és a dir, que parlés de ‘Barbie’ com d’una sofisticada operació comercial (el film ha recaptat centenars de milions de dòlars; l’empresa que fabrica la nina ha remuntat després d’una caiguda de vendes del 16% en el primer semestre de l’any, abans de l’estrena) en la qual no hi havia ni rastre d’al·legat feminista, sinó l’intent de millorar unes perspectives econòmiques que no eren del tot positives. Hi ha dos detalls no gens menors a l’hora d’analitzar el fenomen: Mattel és una de les productores del film. El fet que en la història de Greta Gerwig hi surtin executius ridículs (tots homes), titelles sense cervell, és una manera molt intel·ligent de camuflar l’operació. Ens dibuixarem com a enzes, sembla que diguin, però la recaptació milionària anirà cap a casa. L’altre detall és que Mattel ja ha comercialitzat nines i ninos que no eren al seu catàleg, però sí en l’elenc de la pel·lícula. El cas més curiós és el d’una Barbie estrafeta i fora del sistema que ha derivat cap al ‘grunge’ perquè les nenes que la tenien la van maltractar i deformar. Ara, es pot comprar i la ironia és que ja no caldrà que li trenquin cames o li tallin la cabellera, perquè resulta que ja ve així de fàbrica, en un joc de miralls certament interessant.

N’he trobat, d’opinions contràries al corrent majoritari. Diuen que és falsa i avorrida i també parlen que acaba conformant una visió molt més complaent i masclista del que en aparença combat. La vaig veure una tarda d’agost. Quan la fila de nenes, cadascuna amb la seva Barbie a la mà, es va aixecar del seient en acabar la pel·lícula, no vaig percebre el naixement de la seva consciència feminista. Més aviat feien càlculs a veure quina Barbie tocaria per Nadal.