En els pròxims 45 anys
¿Com seran les famílies?
Els canvis en les estructures i rols no s’aturaran, però l’essència i les funcions bàsiques es mantindran perquè, a més del seu rol com a institució social, la família cobreix les necessitats afectives bàsiques de les persones durant la infància
¿Què és el feminisme? Una guia completa per a principiants
Famílies monoparentals: «Volem els mateixos drets que els altres: 32 setmanes de permís per nadó»
La família com a institució social ha estat protegida per la gran majoria d’estats al llarg de la història com a grup primari que garanteix la reproducció de l’espècie humana, ja que proporciona l’estabilitat necessària per a la supervivència i cria de la progènie i la seva inclusió en un model social determinat a través de les interaccions i aprenentatges que es donen en el nucli familiar.
En les darreres dècades, especialment en les cultures occidentals, els valors tradicionals de la família assentats en el matrimoni entre un home i una dona per a tota la vida amb l’objectiu principal de tenir descendència han entrat en crisi. Diversos canvis socials com la visibilització i acceptació de les diverses orientacions sexuals, la legalització del divorci, la diversificació de les metes vitals individuals allunyades de la procreació, els canvis en el model de relació de parella i les reivindicacions feministes han ampliat el concepte clàssic del que és una família i els rols de cada membre. Així doncs, actualment es van aposentant noves tendències en la majoria de famílies com la compatibilització de la vida professional i familiar en les dones, més corresponsabilitat domèstica per part dels homes o la reducció del nombre de fills/es per família i, alhora, models de família molt més diversos com les famílies monoparentals, famílies reconstituïdes, famílies amb fills/es adoptats o en acolliment o famílies on els progenitors tenen el mateix sexe, entre d’altres.
Quins canvis podem esperar en els propers 45 anys? Pot ser que desaparegui el concepte de família tal i com el coneixem avui? Sense cap dubte, els canvis en les estructures i rols de la família no s’aturaran aquí, però l’essència i les funcions bàsiques romandran perquè, a més del seu rol rellevant com a institució social, la família cobreix també les necessitats afectives bàsiques de les persones durant la infància, i també a la vida adulta.
L’ésser humà té la necessitat de sentir amor, donar i rebre afecte i crear relacions estables basades en la confiança i la intimitat. La família (i la parella), per les seves característiques intrínseques de relació, proximitat i convivència, és el grup social on es poden exercir de manera més òptima aquestes funcions. Des dels diversos models de família i els rols particulars de cada grup familiar es poden satisfer aquestes necessitats si cada membre proveeix d’una cura sostinguda els altres i hi ha la voluntat de mantenir i perllongar el vincle entre les persones que en formen part.
Pel que fa a la cura dels altres, les necessitats físiques i emocionals variaran segons la situació familiar i les circumstàncies de cada membre i, per tant, cal adaptar i ajustar la relació. Les necessitats dels infants requereixen una satisfacció més immediata i sistematitzada per part dels adults i, per tant, sobretot en els primers anys de vida caldrà prioritzar la seva atenció. Respecte a la intencionalitat de mantenir a llarg termini el vincle, això no implica mantenir-lo a qualsevol preu, ja que una relació no satisfactòria en el model de parella familiar genera patiment en tots els membres. A més, l’acceptació social de les ruptures de parella per part de qualsevol membre pot actuar com a factor protector de la relació, ja que obliga ambdues persones a tenir cura del vincle per conservar la relació.
En un món en què la individualitat, la competitivitat i la fugacitat són els valors imperants, en detriment de la relació, la cooperació i la reciprocitat, la família és més necessària que mai per tal que el infants interioritzin aquests valors que els acompanyaran la resta de la seva vida en la relació amb si mateixos i els altres. Els grups familiars, els models de família i els rols han d’evolucionar a la vegada que ho fa la societat per donar resposta a les necessitats reals, però les funcions essencials de la família mai podran ser substituïdes per cap altra modalitat de relació.
