NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Les irresponsabilitats amb Telefónica
Quan una empresa cotitzada es fa petita és més vulnerable. Fa cinc anys que el Govern espanyol es fa banys de popularitat a base de castigar les grans empreses: traves a les operacions corporatives, regulacions sobrevingudes, impostos a mesura que perjudiquen el compte de resultats i mostres públiques de menyspreu pel que són i pel que fan. De manera que, a la borsa, ha aconseguit que algunes grans s’hagin fet petites, almenys en preu. La irrupció sobtada de STC com a primer accionista de Telefónica és, també, el resultat d’aquesta actitud del Govern central que ha delmat el valor de l’empresa a les borses i, sobretot, ha transmès la sensació que estava desemparada per part del seu propi Estat. El comprador, en canvi, té com a principal accionista el fons sobirà de l’Aràbia Saudita, una dictadura en tota regla que juga en els mercats, siguin de les telecomunicacions o del futbol, amb l’avantatge de tenir el suport incondicional d’un Estat governat per una monarquia absoluta que no ha de retre comptes a ningú. Per això, els laments d’una vicepresidenta –Yolanda Díaz– que ha auspiciat aquesta política contra les grans empreses no poden provocar res més que hilaritat. Una altra vicepresidenta, Nadia Calviño, s’aferra ara a la vinculació de Telefónica amb la defensa espanyola per amenaçar de no autoritzar l’operació. Arriba tard i, segons com, pot ser pitjor el remei que la malaltia.
L’opinió pública ha d’entendre que hi ha empreses que només són viables si tenen una determinada dimensió que els permeti afrontar inversions que no tenen un retorn immediat. La importància estratègica de les pimes en l’economia espanyola queda fora de dubte. I el Govern central hi ha de vetllar. Però algunes empreses no poden fer el que fan si no tenen una mida adequada. Això no és obstacle per extremar les exigències quant a defensa de la competència, atenció als clients, qualitat de servei, seguretat i governança. Moltes d’aquestes grans empreses són hereves d’antics monopolis de l’Estat i poden tenir la temptació de voler entrar en els ministeris com a cal sogre. Però de la regulació a la persecució hi ha una llarga tirada. Per impopular que sigui defensar-les, és un deure de responsabilitat. Ara tot són plors, però els accionistes que han estat i estan defensant l’espanyolitat de Naturgy, d’Iberdola i de Telefónica han tingut i tenen la sensació que estan sols en un afany en el qual els hauria, com a mínim, d’acompanyar el Govern en defensa dels interessos d’Espanya com ara diuen que faran. I tot això no eximeix de responsabilitat també els gestors i els accionistes d’aquestes companyies que poden haver pres decisions equivocades i, ara, en paguen el preu.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
