La sentència Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La Barcelona del senyor Esteve
Aquesta ciutat és i serà sempre la Barcelona dels botiguers, la del senyor Esteve. Ara, però, en versió segle XXI. Això és el que desprèn la sentència de la jutgessa contra l’Eix verd de Consell de Cent, després del recurs presentat per Barcelona Oberta i Foment, abans fins i tot que els veïns afectats. La jutgessa els dona la raó quan denuncien l’ajuntament per convertir un carrer en un espai lliure, “una modificació encoberta del pla general metropolità”. He consultat a la web de Barcelona Oberta qui conforma la junta d’aquest ‘lobby’. Al capdavant hi ha les associacions del comerç de barri, i després els vocals: hotelers, franquícies, centres comercials, grups de restauració. Empreses que viuen sobretot del turisme. La paradoxa és que la Barcelona dels botiguers aviat no tindrà botigues tradicionals. ¿Quants comerços “històrics” han tancat els últims anys? En cantem les exèquies i els recordem amb una placa daurada a la vorera.
El que em fa malfiar és que la fiscalització del futur de l’espai públic vingui d’uns senyors que es mouen per interessos privats. La intervenció a Consell de Cent segurament té defectes greus, però la ciutat és un ens canviant i han de ser els seus habitants amb l’ús quotidià els qui defineixin què funciona i què no.
Ara la sentència obre la porta a qüestionar altres intervencions verdes de l’anterior consistori: Pi i Margall, Via Laietana, fins i tot l’avinguda Meridiana. Potser són reformes agosarades i incòmodes, però s’han de valorar amb perspectiva de futur i en conjunt, no individualment. Tornar enrere, tal com ha aprovat la jutgessa, no milloraria pas la situació, i no ho dic només pels mesos i mesos d’obres que caldran per desfer-ho tot. Serà una mesura reaccionària i regressiva, la riota europea davant els canvis que exigeix l’emergència climàtica. Perquè la realitat és que, ara mateix, Barcelona ja és una ciutat ofegada pel turisme. De cintura cap avall —de Gran Via avall— està mig morta, esgotada per l’èxit, i mentrestant els insaciables només sembla que vulguin recuperar “la millor botiga del món”.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
