610,8 km Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Telefónica i els vells amics àrabs
Els països i les seves empreses –privades o controlades per l’Estat–, han entrat en la competència per la tecnologia de la dada. I no tots els països juguen amb les mateixes armes
El 30 de novembre de 2022, el viceministre de Defensa saudita Khaled bin Hussein al Al-Bayari va ser una de les persones que van assistir a la firma del contracte pel qual el regne àrab encarregava a l’empresa espanyola Navantia la construcció de cinc corbetes. Com a representant del Govern espanyol hi havia la llavors ministra d’Indústria, Reyes Maroto. Era un pas més en la relació especial, venda d’armament militar inclòs, que uneix els negocis dels dos països des de fa dècades.
El número dos del ministeri saudita de Defensa és conseller de STC, empresa en la qual va desenvolupar una llarga carrera abans de ser-ne conseller delegat del 2015 al 2018. En el consell comparteix taula amb un altre dels pesos pesants de l’entramat militar del país àrab: Waleed bin Ibrahim Shukri, membre del comitè de riscos de l’autoritat general que controla les indústries militars. L’Aràbia és el cinquè país amb més despesa militar del món: 75.000 milions de dòlars el 2022. Al davant: els EUA, la Xina, Rússia i l’Índia.
L’únic representant occidental en el consell de STC és el financer alemany Arndt Reutenberg, fundador del banc d’inversió del mateix nom i que va ser excap d’estratègia de Deutsche Telekom. Alemanya és un dels mercats estratègics de Telefónica. Per acabar-ho d’adobar, el director de projectes de STC, José del Valle, va treballar 17 anys a Telefónica.
Massa casualitats i interessos perquè ningú del Govern espanyol i d’un sector endogàmic (com tants d’altres) com el de les telecomunicacions, sabés res del que estava passant al mercat arran de l’entrada de STC en el capital de l’espanyola, on vol ser el primer accionista.
Des del 8 d’abril de 2016, José María Álvarez Pallete presideix Telefónica. El seu objectiu ha sigut establir una estratègia adequada per tornar a generar un valor decent en una companyia que estava altament endeutada en un sector en plena transformació del model de negoci. Telefónica, que va arribar a ser l’empresa més valorada d’Espanya en el canvi de segle, va veure el valor de la seva acció caure des de màxims de 30,72 euros el març del 2000 a 2,79 euros el novembre del 2020. Quan Pallete va assumir la presidència una acció costava 10,54 euros. L’anunci de la irrupció de STC, després d’una revalorització immediata, amb prou feines ha significat variacions respecte als últims mesos. Es manté en la mitjana de 3,85 euros.
Des de Telefónica fa uns quants anys que insisteixen que el seu negoci ja no és de telecomunicacions, sinó de gestió, desenvolupament i distribució de dades pròpies i dels seus clients. Les dades, necessàries i estratègiques per a l’èxit de qualsevol sector, són el nou petroli. Tal com passa amb el domini d’aquesta matèria primera, els països i les seves empreses –privades o controlades per l’Estat–, han entrat en la competència per la tecnologia de la dada. I no tots els països juguen amb les mateixes armes. Una pregunta per al príncep hereu saudita, Mohamed bin Salman, que es va reunir amb Vladímir Putin aquesta setmana: ¿podria una empresa europea de telecomunicacions o dades comprar el 9,9% de STC?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
