Àgora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Necessitem més professionals de l’educació i el treball social
Les notes de tall, superiors a 9 per accedir als estudis a les universitats públiques, o l’elevada inserció laboral són una prova de la manca d’aquests professionals
Obama reapareix amb una nova missió: implicar els joves en política
Sara Desirée Ruiz, educadora social: «No jutgis ni la roba ni el cabell ni les amistats de la teva filla adolescent»
Barack Obama /
L' elevada inserció laboral, les inquietuds dels i les joves, el progrés en la carrera professional que els porta a llocs de planificació i decisió... Aquests són alguns dels motius que estan impulsant els estudis universitaris d’educació social i treball social. Si fa uns anys les carreres de dret, medicina o enginyeria semblaven les grans fites universitàries, avui els graus d’humanitats relativament nous, com l’educació social, es van consolidant per la necessitat de professionals que atenguin les necessitats de les persones. Tot i que les entitats socials reivindiquem més mitjans i consciència a les administracions, és obvi que la despesa pública en l’àmbit social s’ha incrementat exponencialment les darreres dècades. De forma semblant, empreses i famílies compromeses fan aportacions puntuals i periòdiques a ONG i entitats socials.
Les notes de tall, superiors a 9 per accedir als estudis en les universitats públiques, o l’elevada inserció laboral (el 90% dels graduats en educació social i treball social, en centres com la Facultat Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull, troben feina sis mesos durant els sis mesos posteriors a finalitzar els seus estudis) són una prova de la carència d’aquests professionals. Professionals que, en un futur, assoliran llocs directius en fundacions i entitats socials on se sentiran realitzats, tant per la capacitat d’iniciativa i aplicabilitat del que van poder estudiar com per la consciència d’aportació al bé comú i, en especial, a les persones més vulnerables. L’evolució de la professió, unida a l’experiència laboral, fa que, tant dins l’administració pública en el camp tècnic i de responsabilitat com en l’àmbit de les entitats socials, els nivells de progrés professional assolits siguin cada vegada més alts.
Probablement és l’anècdota, però la trajectòria personal de l’expresident dels Estats Units, Barack Obama, s’inicia com a organitzador comunitari a Chicago abans de graduar-se a Columbia i a la Harvard Law School, fet que li facilita dedicar-se com a advocat de drets civils. Un exemple més que, avui, els estudis en l’àmbit social, a més d’una oportunitat d’autorealització i de transformació social, responen a una necessitat real de professionals, amb molt bones perspectives d’inserció i de recorregut pel que fa a les oportunitats d’exercici, tant tècnic com directiu.
