Violència de gènere Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Tornada al col·le sense la mama perquè va ser assassinada
Potser ens entossudim que tota la solució és un tema de pressupost, obviant que maten per les seves idees, idees reforçades per part d’una societat encara negacionista, que envalenteixen aquests individus
Igualtat demana que les víctimes de la violència masclista vagin acompanyades a recollir les seves coses a casa fins i tot sense denúncia
Un agost negre en violència masclista obliga a convocar un nou comitè de crisi
La Francy no recollirà més el seu fill de set anys a la porta de l’escola. El fill de la Vanesa, de Móstoles, no podrà explicar a la seva mare com serà el primer dia de col·le. La filla petita de la Zhen Jiang no podrà explicar a la seva mare què aprendrà dilluns. Les dues filles i el fill de la Salma no podran explicar als seus amics les seves vacances d’estiu, sinó que el seu pare els va intentar matar al riu Ebre. El fill gran de la Zhour no podrà preguntar a la seva mama com cuidar els seus germans de vuit anys i cinc mesos. La filla petita de la Juani, de tres anys, anirà al col·le de la mà de les seves dues germanes petites, amb l’eco de l’horror que va presenciar a casa. Les dues filles de l’Encarnación, de 15 i 12 anys, no podran preguntar a la seva mare dubtes de classes o personals perquè el seu pare va falsejar un accident de trànsit per ocultar que la va assassinar.
Aquesta és la tornada a l’escola que espera a aquests nens i nenes perquè els seus pares, o les parelles de les seves mares, les van matar. No han sigut les úniques. Hi ha més dones, amb fills adults o que no eren mares, les famílies de les quals han passat aquest estiu a la seva habitació buida, olorant la roba que elles mai més utilitzaran i carregats de preguntes. Trenca pensar en tant dolor. I fa ràbia pensar que hi haurà qui digui, fins i tot mirant als ulls d’aquests menors, que la violència de gènere no existeix o que les seves mares no mereixen ni un minut de silenci.
Entretots
42 dones assassinades aquest any. 45 orfes i òrfenes. Hi ha qui se’ls omple la boca només amb el pressupost del Ministeri. Diners que van en gran majoria a les comunitats autònomes. Estaria bé fiscalitzar-les. Que, on es va denunciar, els errors no es repeteixin. Si l’estiu és perillós, reforcem les valoracions de risc. Si hi ha casos que es detecten en els centres de salut estaria bé que, en lloc de donar cita al cap de dues setmanes per la falta de personal, es reforcin aquestes plantilles. Això és prevenció.
Notícies relacionadesSí, hi va haver dones que no van poder denunciar, com sempre. ¿Però i el seu entorn? ¿Hi va haver falta de confiança en les institucions? ¿Potser la mala premsa que alguns van fer de les associacions feministes les van allunyar d’acudir per demanar ajuda? ¿Ningú dels coneguts d’aquests assassins va sentir res? Com a ciutadana, m’ho pensaria dues vegades abans de dir que es criminalitza els homes, quan ells les estan matant. O dir que la violència de gènere no existeix per si els dona arguments. Dubtaria per si, sense pretendre-ho, aquest missatge reforça la seva idea. Em pensaria dues vegades parlar de denúncies falses per si les desanima a elles a fer-ho. Tant de bo aquestes nenes i nens a les seves escoles no hagin d’escoltar aquestes notícies falses que assenyalen a les seves mares.
Potser ens entossudim que tota la solució és un tema de pressupost, obviant que maten per les seves idees, idees reforçades per part d’una societat encara negacionista, que envalenteixen aquests individus. I fins que no assumim això, i arribem a aquesta arrel, hi haurà nens i nenes que tornaran a l’escola sense les seves mares. Perquè ells continuaran pensant que aquesta violència és un invent i que les han de matar per damunt de tot.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
