El crit adolescent

Un present tacat de tristesa i violència, i un futur assetjat per una inquietud carregada de raons. És evident que els nostres infants i adolescents ens estan dient –cridant– alguna cosa, i no queda molt clar que sapiguem escoltar-los. Menys encara que siguem capaços d’oferir-los respostes.

«Gran part de la planificació actual fa cas omís de l’aspecte més profund de l’educació. Es dedica a produir professors i mecànics, però no es pregunta com es pot obtenir de les escoles gent més feliç, més sincera, menys neuròtica, amb menys prejudicis»; aquesta cita aviat complirà 80 anys. Pertany a A.S.Neill, l’educador anglès que va fundar la mítica escola Summerhill, somni de llibertat dels anys 70.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Lluny de complir l’ideal de Neill, sobre els nostres fills planeja la infelicitat, la malaltia mental i el masclisme. Les xarxes socials, l’ús excessiu del mòbil o l’accés a la pornografia se solen assenyalar com l’explicació de molts mals, però potser no són més que l’accelerador del desastre. Si entenem la felicitat en el sentit orteguià –el camí de cada persona cap a la seva pròpia plenitud– ens assalten infinitat de dubtes sobre el sistema educatiu actual.

Els elevats nivells de segregació escolar, la desigualtat que afavoreix l’abandonament dels estudis o l’amenaça del pin parental que enquista les mirades són alguns dels molts problemes a què s’enfronta l’escola. A la fi, es necessiten recursos, recursos i més recursos. Per endinsar-se en la investigació educativa. Per formar, seleccionar i motivar el millor professorat. Per convertir les aules en catalitzadors de la transformació social. Ja que estem llegant un món agònic, dotem els nostres fills de les eines per suportar-lo. Fins i tot, per a la ingent tasca de reparar-lo.