Newsletter Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Periodisme davant il·lusionisme

1
Es llegeix en minuts
Pedro Sánchez y Carles Puigdemont, ayer en el Palau de la Generalitat.

Pedro Sánchez y Carles Puigdemont, ayer en el Palau de la Generalitat.

Alguns mitjans informatius estan persuadits que tenen la capacitat de crear un estat de suggestió col·lectiva que ajudi que tant Junts com Esquerra, el PNB i Bildu votin Pedro Sánchez. Però el periodisme no pot ni ha de confondre’s amb l’il·lusionisme. Alguns exemples d’aquesta perversa dinàmica: el pacte d’investidura està fet gràcies a una agenda oculta en la qual tot està ja manipulat; Pedro Sánchez i Carles Puigdemont en algun moment trauran el Felipe González i el Jordi Pujol que porten dins; estem davant una oportunitat històrica de refer els pactes entre Catalunya i Espanya; s’obre la porta a una actualització del pacte territorial de la Constitució; i així dia rere dia, sense aportar cap fet que sustenti aquestes afirmacions.

La realitat és una altra. Pedro Sánchez i Carles Puigdemont no estan ni tan sols negociant, simplement han pres la decisió que no tenen por de fer-ho, perquè han assumit que presentar-se a les urnes sense acord els pot beneficiar igual que aconseguir-lo. Pot ser que s’equivoquin en el càlcul, però ara és el que manegen l’un i l’altre.

Notícies relacionades

Els set vots de Junts són decisius per a la investidura de Pedro Sánchez però això no converteix Puigdemont en el representant únic de Catalunya. En el Congrés hi ha 41 diputats catalans més i un eventual acord Catalunya-Espanya no pot fer-se sense tots ells o sense la majoria d’ells. Espanya, com han exposat el president canari o el lehendakari basc, necessita una actualització del model territorial però en cap cas té cap viabilitat sense la participació del PP.

Els partits han d’acordar, si volen i poden, el que creguin necessari per assegurar la investidura d’un o altre president. Però els pactes d’Estat han de fer-se en les institucions amb llum i taquígrafs. Ja vam veure els catalans el 2003 que un arranjament de matinada a la Moncloa entre Zapatero i Mas no va ser garantia de res.