Raons per no anar-hi Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Ahir Diada, a la tarda piscina
Com diria en Kafka: ahir, Diada de Catalunya; a la tarda, natació. Tret de les estones de diversió i riallades que m’ha proporcionat, el procés ha tingut una sola cosa bona: permetre’m menysprear la Diada de Catalunya sense càrrec de consciència. Cada cop són més els catalans que en els dies previs asseguren que no participaran en els actes de la Diada perquè se l’han apropiat els independentistes (argumenten que ja no és una jornada de tots els catalans com si, en cas de ser-ho, això fos un al·licient i no un impediment). No és que jo sigui d’aquests, jo no he dedicat mai l’11-S a res que no sigui anar a la platja o de bars –això depèn del temps que faci–, la diferència és que ara puc fer el mateix de sempre sense sentir-me mal català. Simulo que m’acullo a aquest rebuig per raons polítiques i així tinc un pretext legítim per passar-me pel folre tota èpica nacionalista.
Prefereixo estar-me ajagut a la platja amb un mojito a l’abast de la mà, un llibre a l’abast de l’altra i jovenetes lleugeres de roba a l’abast –esnif– només de la vista, que passejar cridant «Visca, Catalunya» al costat d’uns centenars de desconeguts orgullosos de ser catalans, que ja és tenir una vida amb pocs motius d’orgull.
–Ara bé, si per mi fos, ho deixava tot i enarborava una senyera així de grossa. El que passa és que alguns s’han fet seva aquesta jornada –em recordo a mi mateix mentre demano una altra ronda.
Ni tan sols sé qui s’ha apropiat de la Diada ni per què, no em molestaré a esbrinar a qui pertany allò que mai m’ha interessat. En tinc prou de poder dir que no hi assisteixo per culpa d’algú i que em veig obligat a gaudir d’un dia de festa.
D’altres, com Junqueras, prefereixen buscar-se alguna malaltia, tot i que estigui ja tan passada de moda com la covid, per dedicar el dia a menesters més plaents, en el seu cas devia ser asseure’s a menjar al migdia i no aixecar-se de taula fins a les nou de la nit, hora d’anar a sopar. Cadascú a la seva.
Espero que, sigui qui sigui el que s’hagi apropiat de la Diada, la mantingui en el seu poder molts anys. Ja m’he acostumat a menysprear qualsevol mostra d’orgull nacionalista sobre la base que fomenta la divisió entre catalans. Haver de buscar noves excuses em faria mandra.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
