L’amnistia i la frivolitat

Subcontractar la resposta a la convocatòria de referèndum a Catalunya l’octubre del 2017 als jutges va ser un error monumental. El quietisme de Mariano Rajoy va fer que molts ciutadans i les mateixes estructures de l’Estat se sentissin desprotegides fins que van arribar les primeres querelles criminals, primer contra els Jordis i després contra el Govern. La justícia ho tenia difícil per actuar contra l’arrel del problema, el ple del 6 i el 7 de setembre, de manera que es va llançar a tipificar conductes polítiques com a fets delictius. Aquesta tasca era impossible sense cometre alguns excessos processals. Carles Puigdemont, representat per Gonzalo Boye (per recomanació de l’ara presumpte mediador Jaume Asens), va veure-hi una bretxa per convertir el tema en un assumpte que resolgués en última instància la justícia europea aprofitant aquest camí per construir la seva pròpia èpica política. Ara, pretén que l’Estat desfaci aquest camí sense que l’independentisme faci un pas enrere, ni en les seves pretensions polítiques (lògic) ni en els procediments que va utilitzar (il·lògic).

Notícies relacionades

El perímetre de l’amnistia inquieta l’independentisme

El Govern anima Pedro Sánchez «a perdre la por i moure fitxa» sobre l’amnistia i l’autodeterminació

L’injuriat, per alguns, jutge Llarena ha exposat el tema descarnadament: una cosa és dirimir si l’amnistia és constitucional i una altra debatre si es farà per una raó constitucionalment legítima. L’eliminació del recurs previ d’inconstitucionalitat farà que tinguem aquest debat en ordre invers a com ho planteja Llarena. I aquí és on Puigdemont s’equivoca: l’amnistia, en el cas que sigui viable, no pot ser prèvia al segon tema que planteja, l’autodeterminació, millor dit, el mètode a través del qual pretén exercir-la. Si les dues coses no van en paral·lel, l’amnistia no servirà per als objectius que es proposen els que la promouen i els que es plantegen recolzar-la: desjudicialitzar la política a Catalunya i obrir un temps nou.

Alguns tenen tendència a convertir els seus interessos en fets. Esquerra i Junts van passar el tràmit d’una nova Diada amb clars símptomes d’esgotament. I ja tenen sobre la taula l’amenaça que l’anomenat quart espai independentista es presenti a les eleccions. Això és el que va passar aquest dilluns. I no augura res de bo ni per a la desjudicialització ni per a la tornada a la política.