Economia platejada Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Si tens cabells blancs, ens interesses
Les persones amb trajectòries professionals consolidades i menys obligacions econòmiques que vulguin disfrutar de la vida són la nova veta de mercat
Què tenen en comú George Clooney, Julia Roberts, Pere Arquillué i Julio Manrique? Tots tenen més de 50 anys i promouen productes (cafè gurmet, moda de luxe, i cervesa sense alcohol) orientats a persones que també superen aquesta edat.
El percentatge de persones grans, tant al nostre país com a altres països desenvolupats, no para de créixer, i cada vegada es nota més en el posicionament d’empreses i en els moviments de capital privat. Mentre els governs pateixen per la pressió que això suposa sobre els fons públics –tant les pensions com el sistema sociosanitari–, l’emprenedoria busca oportunitats dins dels reptes, amb la garantia que el pastís del PIB que generarà l’anomenada “economia platejada” cada vegada serà més gran i, com és natural, tothom en vol un tros.
Tot i que fa uns anys es fixava l’inici de l’economia platejada als 65, s’observa que l’interès empresarial comença a la cinquantena, sobretot pel que fa a serveis i productes de gran consum. En poques paraules, es busquen persones consumidores amb trajectòries professionals consolidades, menys obligacions econòmiques –hipoteques pagades i amb descendència en vies d’emancipació–, i que volen gaudir i aprofitar la vida, ja sigui viatjant, cuidant-se, o vestint bé. Una persona al voltant dels 50 o 60 generalment té més capacitat de despesa que una de 30 o 40. És en aquestes dècades més tardanes quan s’accentua la consciència de la fragilitat de la vida i, amb ella, el desig d’allargar i aprofitar millor els bons anys. Veiem alguns exemples de serveis i productes.
Hi ha cadenes de restaurants als Estats Units que han començat a oferir menús per majors de 55 anys (el +55). Es tracta d'un menú amb racions més petites i/o opcions més saludables, elaborats sota la premissa que, a partir d'aquesta edat, convé menjar millor i amb moderació.
El turisme d’economia platejada també va a l’alça. A part de l’oferta tradicional de l’IMSERSO, la gent més gran sol contractar viatges que incloguin més comoditats: vols llargs amb espai per estirar les cames, amb tot organitzat, a un ritme adaptat a l’energia disponible, i amb una despesa diària superior a la d’altres franges d’edat. Amb l’intangible afegit que són persones que no muntaran festes nocturnes fins a altes hores i que, amb molta probabilitat, es comportaran de manera responsable.
La despesa en cura i imatge personal és un altre pou sense fons davant el procés d’envelliment. La despesa en perfumeria i cosmètica és més elevada quan el físic, inevitablement, va de baixa. Hi ha previsions de duplicar els ingressos derivats d’operacions de cirurgia estètica abans del 2030, i la moda ja no s’atura a cap edat. Pràcticament, ja no es veuen homes ni dones grans monòtonament vestits de negre o beix, dia sí i dia també.
Una plataforma virtual anglesa que, traduïda, es vindria a dir ‘redefinir-se als 50, 60, o 70’, busca posar en valor les possibilitats que encara existeixen a aquestes edats: deixar de treballar per viure les experiències que han quedat pendents i que, per descomptat, ells mateixos et proposen, o iniciar una nova carrera professional amb formacions actualitzades, que ells també et venen. Com a inspiració, expliquen biografies de persones que han passat a dirigir pel·lícules o persones que escriuen la seva primera novel·la als 60, per exemple.
Notícies relacionadesSi la salut acompanya, tot sembla possible durant aquestes dècades. I, quan la salut no acompanya, hi ha tot un altre sector econòmic, el sociosanitari, disposat a fer-se’n càrrec. Des de l’assistència a les llars fins a la cura i seguiment de malalties cròniques i de les conseqüències inevitables –per ara– de l’envelliment. Sectors amb marges alts que requeriran molta innovació i la creació de llocs de treball.
Durant les darreres dècades hem après a mirar la realitat amb les ‘ulleres liles’ del feminisme, és a dir, mirar el món des del punt de vista de les dones. Ara, hem d’aprendre a mirar-lo també amb les ‘ulleres de prop’, perquè l’envelliment de la població ens afectarà a tots. I qui sigui capaç de portar alhora les ulleres liles i les de prop, encara molt millor.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.