NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

1
Es llegeix en minuts
Un 25% sense amnistia

Els humans tenim la capacitat d’estar preocupats per més d’un tema alhora. El món digital, a més, ens ha fet multitasca. El més complicat és establir prioritats i des de Tocqueville sabem que tan importants són les prioritats legislatives o pressupostàries com les informatives, ja que unes són conseqüència de les altres. No fa falta recórrer a la demagògia per afirmar que per al futur de la nació espanyola (o de la catalana o de totes dues) són més inquietants en aquest moment els indicadors del sistema educatiu que una hipotètica llei d’amnistia. Ho haurien de saber els negociadors de la investidura i també els seus opositors.

Notícies relacionades

Segons l’OCDE, un de cada quatre joves espanyols no acaba l’ensenyament obligatori. A més de posar-nos a la cua d’Europa, això és relatiu, indica un cert fracàs del sistema escolar que es conforma per les lleis, però també per la dotació pressupostària, la perícia dels professors i l’actitud dels pares. En conseqüència, la solució no passa per canviar la llei educativa com proposen aquests mitjans informatius i aquests partits polítics que només presten atenció a l’escola quan en poden treure profit ideològic. Per rematar-ho, el nombre d’alumnes caurà també un 25% més els pròxims 15 anys. ¿Quin futur té en l’entorn digital una nació amb una natalitat tan baixa i una formació tan empobrida? Gairebé cap. I els asseguro que, tot i que cridin poc, els interessats en aquest assumpte són tants que elegeixen molts més dels set diputats de Junts. Un exemple: el contingut que aquesta setmana ha tingut més repercussió en el canal digital del PERIODICO ha sigut aquesta entrevista d’Olga Pereda sobre formació professional amb un dels autors d’un estudi de la Fundació la Caixa. I els asseguro que no és demagògia. 

Theodor Adorno va escriure que la principal missió de l’educació ha de ser que Auschwitz no es repeteixi. La proliferació d’extremismes polítics és, possiblement, un indicador més clar del fracàs de l’escola i de l’educació actual que algunes estadístiques.