Cita a Waterloo Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Algú va visitar el Vivales
A mi em va semblar bé la visita, per més que no sàpiga si la va dur a terme la ministra Díaz o la ciutadana Yolanda
El Govern espanyol no anirà mai a Bèlgica a veure’s amb el Vivales, això està descartat encara que a Pedro Sánchez li sobrevingui un dels seus sobtats «canvis d’opinió». Una altra cosa és que la vicepresidenta del Govern anés a fer-se fotos, alegre i divertida ella, al costat del pròfug de la republiqueta, ja que, com va precisar, ho va fer a títol personal. No hi ha com patir un desdoblament de personalitat per fer el que a un li doni la gana sense haver de donar explicacions, jo no vaig ser, jo no hi era, va ser algú altre. D’aquesta manera, Díaz fa coses sense que se n’assabenti Yolanda, i totes dues es confabulen per ocultar determinats fets a la líder de Sumar, que, al seu torn, dissimula quan es creua amb la vicepresidenta del Govern, no sigui que li pregunti on ha estat. Hi ha també l’eixerida mestressa de casa que planxa la roba sense l’ajuda del servei, que, tot i que només apareix en campanya electoral per esgarrapar algun vot despistat, se suma a la multitud. No li podem exigir a Pedro Sánchez que controli el que fa tota aquesta munió de gent que ocupa una sola cadira al seu costat al Consell de Ministres, prou en té de controlar els seus propis canvis d’opinió sense que sembli que menteix.
Per si no fos prou embolic, tampoc sabem si el Vivales que es va reunir amb la Díaz (o va ser amb la Yolanda?) era l’europarlamentari, l’expresident català, el pròfug de la justícia, el cabdill de JuntsxFotos (o com es diguin avui), el guillat que es creu Carlemany o el paio que va deixar enrere la família per viure la vida boja en companyia d’un raper i un pianista a la Casa de la Republiqueta. Així les coses, l’única cosa que es conclou de la imatge de tots dos somrients, és que a la foto hi ha molta gent i molt poc cervell, cosa que no hauria millorat gens si hi hagués sortit també Jaume Asens, que va acompanyar en la visita la vicepresidenta, perdó, Yolanda Díaz, què dic, la planxadora, jo què sé.
Com que mai he parlat ni amb la Yolanda ni amb cap dels seus altres jos, ignoro si en una mateixa conversa va saltant de l’un a l’altre sense avisar, si és així no ha de ser fàcil seguir-li el fil.
-Miri, ministra, jo vull saber si em tancaran a la presó i…
-Es confon, Carles, era la ministra fa un minut, ara soc la ciutadana Yolanda.
-Està bé, Yolanda, jo...
-Faci el favor de tractar-me amb respecte, ara soc la senyora Díaz!
És de suposar que, fos qui fos la dona de nas pronunciat i somriure cavallí que va visitar el Vivales, va posar tota la carn a la graella per assolir el seu objectiu, ja que s’hi jugava quatre anys més de poltrona. Un cop esgotades totes les ofertes polítiques, monetàries, judicials, eròtiques i fiscals, i veient que eren rebutjades una rere l’altra pel marquès de Waterloo, es devia treure l’as de la màniga, mostrant la seva vàlua autèntica.
-Si vota vostè a favor de Sánchez, li planxo les camises.
-Ho sento ministra, però...
-Ara no soc ministra, ara soc part del servei, per servir-lo, senyoret.
Notícies relacionades-Doncs t’agraeixo l’oferta, guapa, però ja me les planxa en Comín.
Tot i les crítiques, a mi em va semblar bé la visita, per més que no sàpiga qui la va dur a terme. Aquestes coses amb el temps s’agreugen, i esperar més hauria suposat noliejar un avió expressament per transportar tanta Yolanda Díaz com hauria volgut anar a posar-se al servei del Vivales.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
