La foguera Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
‘Mein Kampf’ de Ternera
Llegir el ‘Mein Kampf’ és una manera formidable d’entendre una societat malalta que va arribar a considerar aquest pamflet inspirador. Pel mateix motiu vull escoltar Josu Ternera
Sempre he afirmat que editar i vendre el Mein Kampfno s’hauria de prohibir, perquè qualsevol persona mentalment sana que ho llegeixi en aquesta època pot aprendre sobre els mecanismes de la bogeria col·lectiva. El llibre que Hitler va escriure a la presó va tenir un efecte pervers en una Alemanya humiliada, empobrida i derrotada, però fora del seu context no és més que un llibre dolent. Un llibre dolent del qual, no obstant, en coneixem la influència. Algú podria creure que el llibre per si mateix té un poder sobrenatural, com una medalla amb malefici, però no és cert. ¿En quina societat, en quin moment un llibre tan làbil, tan demagògic, va poder tenir l’efecte que el seu autor perseguia? En una societat que no s’assembla a la nostra.
Penso en això mentre llegeixo amics estimats, intel·lectuals que respecto, mestres que firmen una carta perquè el documental de Jordi Évole amb cent minuts d’entrevista a Josu Ternera no es projecti a Sant Sebastià. No estic d’acord amb ells. Demanar la cancel·lació abans de veure-ho és deshonest:creia que tots repudiàvem la censura prèvia. Penso que el documental s’ha de projectar a Sant Sebastià, on Josu Ternera va cometre crims. És una figura important en l’organització, un fanàtic que no es penedeix del «mal causat» en aquesta fórmula eufemística que utilitza l’esquerra abertzale, com si el mal hagués vingut amb el vent. ¿Per què no escoltar-lo parlar? ¿Quina altra cosa que repudi moral poden causar les seves paraules en una persona mentalment sana? ¿Què us espanta, amics signants?
Notícies relacionadesTambé he vist el documental d’Iñaki Arteta, Bajo el silencio, on parlen els etarres, els seus simpatitzants, els seus encobridors i els seus relativitzadors, els del «conflicte polític», i un capellà diabòlic. El que més valoro d’aquelles dues hores incòmodes és poder veure ofesos aquests cabrons per les preguntes punxants i la mirada perplexa de l’entrevistador, un individu que admiro, Felipe Larach. És un documental on falla un muntatge excessivament esbiaixat, però està ple de material valuós, perquè ens permet veure com funcionen aquests caps corcats pel fanatisme nacionalista i la sacralització del poble mític. Em pregunto, llavors, ¿per què no escoltar Ternera?
Llegir Mein Kampf és una manera formidable d’entendre una societat malalta que va arribar a considerar aquest pamflet inspirador. Pel mateix motiu vull escoltar Ternera. I només valoraré el treball d’Évole quan ho hagi vist.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
