Antoni Vila Casas

Vila Casas, alt i elegant, sempre em va inspirar interès... i certa simpatia. Per la seva afabilitat i la seva trajectòria. Crear Prodesfarma, partint d’un petit laboratori, i convertir-la en un gegant que apostava per la recerca i líder d’antidepressius a Espanya, el va consagrar com a gran empresari. Però als 66 anys –potser per falta de descendència– la va fusionar amb Laboratoris Almirall (família Gallardo) i la va acabar venent. I des d’aleshores es va dedicar a comprar obres d’art català posterior a 1930 i amb la seva fundació va muntar tres museus: d’escultura a Palafrugell, de fotografia a Torroella i de pintura a Barcelona. I a ajudar. Des de la Fundació Miró fins a l’Hospital de la Vall d’Hebron (espais per a la leucèmia) i a iniciatives catalanistes.

Notícies relacionades

Mor el mecenes de l’art català Antoni Vila Casas als 92 anys

Antoni Vila Casas: molt mecenes, molt eclèctic

Vila Casas no amagava el seu independentisme. Recordo un sopar a l’Empordà (estiu del 2019) en el qual els convidats van exposar opinions molt diferents sobre la repetició electoral d’aquell novembre. Vila Casas no ho va dubtar i va dir que podria votar Junts, Esquerra o la CUP. Volia la independència, punt.

Havia presidit Farmaindustria, el ‘lobby’ farmacèutic. Era, doncs, de tot menys un ingenu. ¿Per que llavors tanta determinació, obviant que l’independentisme va cometre grans errors? Perquè bona part de la classe política espanyola no admet encara la plurinacionalitat malgrat que la Constitució parla de «regions i nacionalitats». I Vila Casas expressava el sentir d’una part, ¿quanta?, de les capes dirigents catalanes.