Populisme contra la dona en la ciència

Reeves sí que l’encerta en un capítol en el qual reconeix l’important moviment que hi ha hagut en els últims anys per atraure dones a les carreres de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM). Reeves li atribueix un èxit notable, tot i que la paritat encara sigui molt lluny, una paritat que es pregunta si s’ha d’esperar sempre en aquests àmbits. «Probablement, no».

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La seva resposta fa mal perquè tota societat avançada ha d’exigir que els llocs de treball del futur i amb salaris molt superiors a la mitjana, com són els vinculats a les disciplines STEM, arribin a aquest 50/50 de manera urgent. Han de ser llocs de treball representatius i inclusius sí o sí, sense mirades esbiaixades i amb ambients de col·laboració màxima. En aquest context, les administracions públiques, les institucions educatives, les empreses, els pares i els alumnes han de contribuir a fer que més dones estiguin interessades en les carreres STEM, sense que això suposi acabar amb la llibertat d’elecció ocupacional a què tota persona té dret. També han de facilitar que, una vegada estiguin ja en el mercat laboral, puguin desenvolupar un acompliment professional compatible amb la seva vida personal.

EL PERIÓDICO vol ser part d’aquest procés i en aquesta línia s’emmarca l’aposta editorial de setembre de 8MTotLAny, centrada en les dones programadores. Entendre-hi més com a fórmula per combatre les generalitzacions perverses i populistes d’autors com Reeves.