Educació Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Líders en abandonament escolar, fins quan?
Catalunya va al capdavant d’Espanya i Europa en nombre de joves poc qualificats i sense estudis postobligatoris
Que any rere any gairebé un de cada cinc joves deixi els estudis prematurament situa Catalunya al capdavant d’Europa i d’Espanya en joves poc qualificats i sense estudis postobligatoris. Un lideratge que genera precarietat i vulnerabilitat social al llarg de la vida, tal com acaba d’alertar també l’OCDE en l’informe 'Education at a Glance 2023'. Sens dubte, aquesta és una de les grans assignatures pendents del sistema educatiu català: fins quan?
El passat mes de juny, el Parlament de Catalunya va reclamar, amb un ampli consens polític, un pla de xoc per executar des d’aquest mateix curs per reduir progressivament l’abandonament del 16,9% actual fins a l’objectiu del 9% fixat per la Comissió Europea. En definitiva: va instar el Govern a situar aquest repte com una prioritat política, igual que ja ho han fet molts països de l’OCDE i de la Unió Europea, per no quedar cada vegada més endarrerits.
Hi ha moltes raons per les quals els joves abandonen prematurament la formació. Per exemple, un mercat de treball que atrau joves sense qualificació per fer feines precàries. Però algunes causes resideixen en el mateix sistema educatiu. La falta de mecanismes d’identificació dels nois i noies amb més risc d’abandonar; la inexistència d’una política d’ajuts perquè cap jove deixi d’estudiar per motius econòmics; la insuficient orientació i acompanyament en la transició des de l’ESO fins a la fi del batxillerat o cicles formatius, o que encara no hi hagi una oferta postobligatòria prou àmplia i ben planificada per assegurar places adequades per a tot l’alumnat són condicions que dificulten la consolidació de trajectòries educatives d’èxit, sobretot de l’alumnat en situació de vulnerabilitat social i educativa.
Només el 2020, gairebé 10.000 joves no van transitar cap a l’educació postobligatòria després d’haver cursat 4t d’ESO. És a dir, ni tan sols van arribar a matricular-se a batxillerat o cicles formatius. Un problema encara més greu en aquells centres que concentren més alumnat socialment vulnerable i on hi ha menys referents i exemples de continuïtat educativa. De fet, el 50% de l’alumnat que abandona en acabar 4t es troba escolaritzat en el 25% dels centres educatius.
Entretots
Les dades mostren que efectivament les solucions estan en mans del Departament d’Educació, ja que el gruix de l’abandonament es produeix en acabar l’ESO. Per tant, és responsabilitat de l’administració educativa dotar el sistema, els centres educatius i el professorat dels recursos necessaris per evitar que milers d’alumnes es vegin empesos a deixar els estudis. És imprescindible que el Govern activi les mesures necessàries per garantir que aquests joves no abandonin quan encara estan al sistema educatiu.
Que el país afronti amb ambició, per fi, l’objectiu col·lectiu de reduir a la meitat l’abandonament escolar els propers anys suposa un gir radical. Hi ha en joc la millora de les oportunitats vitals i laborals de milers de nois i noies.
