NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Les llengües sempre uneixen

José Luis Roca

Diguin el que diguin alguns troglodites, les llengües sempre uneixen. Existeixen per comunicar-nos, paraula amb una etimologia que ens porta a la comunió, que és la unió de dues o més coses en el que tenen en comú. Les llengües són una qüestió molt complicada perquè constitueixen una cosa molt íntima i, alhora, estan carregades de connotació política. Que, des d’aquest dimarts, es pugui parlar gallec, basc i català al Congrés dels Diputats, com ja es fa al Senat, significa per a molts espanyols un element d’identificació amb el que hi passa. Potser no és l’únic ni el principal, però no ens en sobren. Per a d’altres, és el principi d’un final que ha sigut tantes vegades anunciat que costa una mica de tenir-li por. La frivolitat és un mal assumpte en política perquè implica la banalització dels problemes. Reduir l’ús de les llengües cooficials a la logística de l’orellera amaga una certa concepció de la política perquè el que aquest artefacte separa a l’hemicicle segurament uneix molts dels ciutadans allà representats. M’ha sorprès que el portaveu del PP, el ponderat Borja Sémper, hagi ventilat el cas amb un «no farem el ‘canelo’» que pot resultar ofensiu per a molts espanyols que també parlen català, basc o gallec. De la mateixa manera que m’ha semblat una falta de consideració que alguns grups hagin anunciat que a partir d’ara renunciaran sempre al castellà, cosa que els allunya de molts dels seus propis votants.

Vincular l’oficialitat de les llengües al nombre de parlants és un altre gran error. L’anglès, un dels idiomes de treball de la UE (junt amb el francès i l’alemany), és oficial en dos estats membre que sumen poc més de 6 milions d’habitants. L’anglès és el llatí de l’edat contemporània. L’hegemonia dels negocis ha rellevat la religió. És un idioma simpàtic que no té ni tan sols una rígida acadèmia napoleònica que dicti un diccionari i una gramàtica oficials. A ningú li agrada que li diguin que no pot utilitzar el seu idioma perquè el parla poca gent. Ho sap perfectament. Molts països del nord d’Europa, dels més reticents a incorporar noves llengües oficials a la UE, han renunciat a l’ús de les seves llengües vernacles a la universitat i en els negocis. Per això no entenen que d’altres no ho facin. Però quan llegeixen els textos oficials de la UE en la seva llengua, se sent més en comunió amb la resta d’europeus. Les llengües sempre uneixen, no es deixin enganyar. Els estats van néixer per imposar unes llengües sobre d’altres. Les unions d’estats van sorgir per protegir-les totes.

Temes:

Congrés Anglès Català

Inicia sessió 0 Comentaris