Sémper i les dues ànimes del PP

Hores després, alguns diputats del grup popular van reprovar Sémper pel seu comportament. Tot indica que a la Puerta del Sol (seu de la Comunitat de Madrid) aquest tipus d’aproximacions no agraden. Per a ells, a les regions n’hi ha prou de rendir homenatge als nobles locals sempre que es conformin amb no posar en qüestió que el poder és una exclusiva de Madrid. Cada dia és més evident que en el PP hi ha dues ànimes: Madrid i la resta. I, fora de la capital, l’ofensiva d’Ayuso, Aznar i Aguirre contra l’estratègia de Feijóo es considera un error i una deslleialtat. No només amb l’actual líder, sinó amb el partit. El PP de Madrid ha estat enredant des d’aquell congrés de València en el qual Rajoy es va imposar a Aguirre. Des d’aleshores, els dirigents de la capital no han acumulat prou força per guanyar l’hegemonia interna, però s’han convertit en una pedra a la sabata de Rajoy, de Casado i ara de Feijóo. A diferència dels partits liberal conservadors europeus, Ayuso i els seus s’oposen a tot canvi social que impliqui posar en perill els interessos de la capital, s’han convertit en nacionalistes madrilenys, cosa que els dona majoria absoluta però que deixa el seu partit molt delmat per arribar a la Moncloa, sense un altre aliat possible que el folklorisme de Vox. «Madrid ens mata», comencen a cridar en veu baixa des de la perifèria popular. Ara, han ferit Feijóo, que, a diferència de Casado, no havia tingut la gosadia d’arrabassar-los el control del partit a la capital, però tot indica que, si acaben matant-lo, aquest PP que consideren perifèric imposarà Moreno Bonilla. I, si no, temps al temps.