La foguera Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Aitana o la por dels famosos
Tothom sap que qualsevol cosa dita o feta amb intenció constructiva pot prendre’s com a afront pel més recargolat del fons de la classe, i molts accepten sotmetre’s a aquesta interpretació dels pitjors
Aitana: «Sembla que les dones només podem parlar d’amor platònic, no de sexe»
Les polèmiques declaracions de José Coronado: «Li vull dir a una dona que està guapa sense que ningú em digui agressor»
Aitana, la cantant d’OT, ens ha deixat aquesta setmana un d’aquests vídeos d’aparença intranscendent que serveixen per analitzar l’època. Està de promoció pel seu nou disc, ‘Alpha’, i crec que li pregunten si tornarà a fer-se un petó amb una noia en un concert per reivindicar els drets del col·lectiu LGTB. La cantant respon com si l’estigués interrogant la KGB. El que veiem, mentre Aitana mira de dir una cosa semblant al que pensa sense fer-se mal parlant de manera clara, jocs de paraules i apel·lacions al seu desig de no «apropiar-se» de la lluita LGTB amb els seus petons de «cisgènere normativa», és el pànic de l’innocent que un comissari paranoic ha posat sota sospita. El vídeo és valuós no pel que diu Aitana, sinó pel que mostra: que els famosos viuen acollonits.
Com ella mateixa diu, el que li fa por és que l’acusin d’apropiar-se d’una cosa que no és seva per besar-se amb una altra dona sense ser lesbiana. Ja només el fet que et puguin acusar d’aquesta tonteria i tu prefereixis que no et passi ens posa sobre el camí del clima de pànic en el qual viuen bona part dels famosos. Tots saben que qualsevol cosa dita o feta amb intenció constructiva es pot prendre com un afront pel més recargolat del fons de la classe, i molts accepten sotmetre’s a aquesta interpretació dels pitjors.
Notícies relacionadesMotius per a l’ensurt en tenen, perquè a Ángel Martín el van estar criticant tres dies per dir que una guerra de sexes li sembla pitjor que la concòrdia entre homes i dones, i a José Coronado per dir que ell prefereix continuar sent amable amb les dones a l’antiga manera cavallerosa. Cap d’aquests dos testimonis era com per llançar als seus autors pel desaigüe de la història, però tots dos van rebre exactament aquesta resposta: les seves paraules van aixecar tendències a Twitter, titulars i desqualificatius, i per això Aitana convertia la seva resposta a una pregunta senzilla i d’aparença fàcil en una dura negociació. O més aviat, en un prec a aquesta multitud invisible que s’emprenya per qualsevol cosa i et bombardeja la reputació.
Dies abans, en una altra entrevista promocional, deia Aitana que li bull la sang perquè a les dones se’ls exigeix una perfecció que no aplica per als homes, i jo em pregunto quina altra cosa que exigència de perfecció malaltissa és, precisament, el que la indueix a parlar amb tanta cura de la possibilitat de tornar a fer-se un petó reivindicatiu en un concert.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
