NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La Mercè de Collboni
Jaume Collboni celebra la seva primera Mercè amb la vara d’alcalde. La porta amb tanta naturalitat que molts no recorden que és primerenc. Ha confirmat les sospites que té més fusta d’alcalde que de candidat. Els primers passos, aquesta setmana va complir cent dies, han sigut intervencions de bisturí fi per diferenciar-se de l’estil de la seva antecessora. La sentència sobre Consell de Cent l’hi ha posat en safata per explicar en què pretén esmenar, en què pretén continuar i en què pretén revertir el que es va fer mentre era tinent d’alcalde de Colau. El discurs en el Cercle d’Economia és una reversió respecte a la relació amb el món econòmic. Les obres de la Rambla i de Via Laietana són fonamentalment continuistes. Mentre que el pla Endreça o la reacció a la sentència de les superilles són esmenes més a la forma que al fons dels assumptes.
La majoria que el va fer alcalde no li permet governar. És molt difícil que els Comuns i el PP es posin d’acord en cap altra cosa que a evitar que un independentista ocupi l’alcaldia. L’avantatge per a Collboni és que ells tampoc sembla que es puguin posar d’acord amb Junts o Esquerra per fer-lo fora. El més complicat serà tirar endavant els pressupostos del 2024 mentre es negocia la investidura del president del Govern o fins i tot mentre es repeteixen eleccions. El més sòlid seria pactar amb Junts sense que Trias entri en l’equació com a alcalde. Va perdre l’oportunitat de repartir-se-la. És l’opció preferida de les elits de la ciutat i de l’ànima conservadora del PSC. Això pot arribar a ser possible si Puigdemont, finalment, investeix Sánchez. És l’única possibilitat de sumar els 21 regidors que donen la majoria absoluta amb només dos partits. L’alternativa és sumar amb Comuns i Esquerra. Imaginable si Colau és ministra de Sánchez i si Maragall es retira. Difícil si continuen allà, sobretot, perquè els republicans estan obsessionats en distingir-se dels postcomunistes. Estan convençuts que a Barcelona competeixen pel mateix electorat. I han de passar un traumàtic congrés local del partit. De moment, Collboni en té prou amb fer d’alcalde. I a veure-les venir.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Carles Puigdemont La Mercè Jaume Collboni Ada Colau Xavier Trias Pedro Sánchez Superilles a Barcelona Ernest Maragall
