El karaoke de Feijóo

Feijóo afirma que l’ús de les llengües oficials, els subtítols i les orelleres converteixen el Congrés en un karaoke, i eleva la carència de no saber idiomes a motiu d’orgull i satisfacció. A favor seu convé reconèixer que el grup popular viu el karaoke amb fervor i es comporta com en un sopar de Nadal de l’empresa, aclamant amb eufòria el cap mentre interpreta els seus clàssics favorits i esbroncant a crits qualsevol que li disputi el micròfon. A la tarda, l’arenga del líder de la ultradreta va atorgar una fidelitat esgarrifosa a aquest ambient de karaoke; només va faltar que els uixers servissin gintònics per celebrar tantes mostres públiques d’afecte entre el candidat i Santiago Abascal.

Feijóo no va acudir al Congrés a convèncer els quatre vots que li falten. Hi va anar a presentar una moció de censura en diferit, en la millor tradició popular, al candidat que sí que sembla tenir-los. El president en funcions, censurat en diferit, va decidir no concedir la rèplica. Una oportunitat per a Feijóo tot i que un molt eficaç Óscar Puente tingués moments aguts, com emplaçar l’aspirant a parlar «de guanyador a guanyador» i compartir la seva experiència de guanyar les seves eleccions, però no presidir els governs resultants.

Candidat amortitzat

Encara que es justifiqui l’absència de l’interpel·lat president en funcions apel·lant a la futilitat de l’aspirant, concedir al competidor l’argument que s’amaga perquè té massa per ocultar –després de ser acusat durant el matí precisament de disfressar les seves veritables intencions– sembla una jugada de risc. Tampoc quadra bé això de treure un diputat perquè vagi a totes contra un candidat que es dona per amortitzat. Sánchez arriscava poc pujant a l’estrada per contestar al mateix argumentari que va buscar acabar amb el sanchisme el 23J, amb l’èxit conegut. No participar en el karaoke era una opció per deixar-lo en evidència. Pujar a la tribuna a parlar amb l’elegància que mereix un parlament ofereix una altra opció, pot ser que millor. 

El penúltim cara a cara el va guanyar Feijóo a Antena 3 per falta de preparació de Sánchez. El segon el podria haver guanyat de nou per incompareixença del rival. En política sol resultar un error deixar espai buit. Algú l’ocupa immediatament i després costa recuperar-lo. Si qui tots saben que serà president no puja a la tribuna, se la queda l’aspirant que tots saben que no ho serà. Feijóo va parlar només per als seus. Als altres els va oferir el Codi Penal, perquè buscava ser investit líder de l’oposició, no president. La decisió de Sánchez li va regalar aquesta bonificació. 

Notícies relacionades

Óscar Puente, la sorpresa escollida pel PSOE per fer la rèplica a Feijóo

Investidura de Pedro Sánchez, en directe: última hora dels acords amb ERC i Junts, llei d’amnistia i traspàs de Rodalies

El líder socialista té al davant la complicada tasca d’explicar, enmig d’una fenomenal tempesta de soroll i fúria, els acords que facin possible la seva investidura. Necessitarà temps, convicció i pedagogia. Aquest dimarts va renunciar a començar a fer-ho al millor lloc possible i no li sobraran les oportunitats. El temps dirà si resulta un encert. Durant la campanya, el candidat popular també va declinar acudir al debat a quatre a TVE perquè li semblava una farsa; avui sabem que es va equivocar.

Feijóo va demanar temps per buscar els suports necessaris. Ha tingut un mes que podia haver aprofitat per eixamplar el seu espai d’acords i socis potencials. Després de cinc convocatòries electorals, en les quals la dreta ens ha avisat per activa i per passiva que Espanya –aquesta vegada sí– es trenca, ha quedat clar que, si la dreta o l’esquerra espanyoles volen governar aquest país, han d’arribar a acords i pactes amb els nacionalistes. En comptes d’això, l’ha dedicat a encadenar-se encara més a l’extrema dreta, fins a convertir els seus acords amb Vox en la seva única opció real per arribar a ser president del Govern.