NEWSLETTER
No s’oblidin d’aquestes sigles. Corresponen al Tribunal Europeu de Drets Humans. Es tracta de l’última instància judicial a què pot acudir un ciutadà de la UE un cop ha esgotat totes les instàncies en la seva jurisdicció estatal. I només s’hi pot acudir per al·legar una violació dels drets fonamentals reconeguts al Tractat de Lisboa, el més pròxim a una constitució europea. La setmana passada el TEDH va admetre a tràmit un recurs d’empara dels condemnats per l’1-O, candidats a la hipotètica amnistia de què parla Feijóo més que Sánchez. Ho van poder fer perquè, uns dies abans, el Tribunal Constitucional (l’última instància de la jurisdicció espanyola) havia rebutjat el seu recurs per vulneració de drets en el seu processament. És incert el temps que el TEDH pot trigar a resoldre, però alguns juristes que l’han freqüentat estan sorpresos que s’hagi fet l’admissió tan de pressa i que s’hagi donat un termini relativament curt, fins al gener, perquè l’Estat presenti les seves al·legacions.
De les moltes competicions que lliuren Junqueras i Puigdemont des de l’octubre del 2017, la dels terminis per arribar al TEDH és potser la que més ha determinat les seves decisions. Junqueras es va presentar davant la justícia i es va defensar pensant en aquest recurs que ara prospera. Mentrestant, Puigdemont i el seu equip jurídic sempre van creure que la manera més ràpida de forçar aquesta intervenció era la d’evidenciar les limitacions de la justícia espanyola a través de les ordres d’extradició i els recursos al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) i el Tribunal General (TGUE). Les dues estratègies, al cap de Junqueras i de Puigdemont, anhelen una sentència del TEDH similar a la del cas Egin en què Espanya va ser condemnada, tot i que sense efecte, per vulnerar el dret a la llibertat d’expressió amb el tancament judicial del diari que defensava les mateixes tesis que ETA.
El moviment del TEDH pot ser, en aquest moment, un desincentiu per a Junqueras i Puigdemont per pactar l’amnistia ja que hi ha juristes que consideren que el recurs ara admès decauria si es portés a terme. Per contra, podria proporcionar a Sánchez l’única raó d’Estat per justificar una amnistia acceptable per a la judicatura espanyola: evitar una rebolcada com la d’Egin, sense efectes pràctics, però que lamina el prestigi dels jutges espanyols i les seves aspiracions a optar a places als tribunals europeus. Atents als pròxims moviments.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
