NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Mòbils a les escoles: prohibit prohibir

El Periódico

Mentre l’equip de política del diari camina aquests dies esgotat per les jornades maratonianes de la sessió d’investidura al Congrés i del debat de política general al Parlament, la secció de societat està publicant una bateria de continguts per ajudar a entendre més el que passa amb els nens, adolescents i joves respecte al’ús del telèfon mòbil a l’escola... i a casa. He de reconèixer que el concepte de prohibició sempre em produeix una certa urticària, no perquè sigui un ultraliberal, sinó perquè sempre és millor regular que prohibir. I perquè cal preservar en tot cas l’autoritat, especialment en entorns educatius. Fa anys qui va ser degà de la facultat de periodisme, Miquel Tresserras, em va donar un excel·lent consell: «No estableixis cap norma que no siguis capaç de fer complir». Doncs això. Tot i que entenc la impotència de molts mestres i d’alguns pares per la seducció de les pantalles entre els més petits, els recordaria que al segle XXI és gairebé impossible que visquin sense. Una altra cosa és regular el seu ús, establir límits (una cosa que agrada poc en aquesta època) o oferir alternatives. De vegades penso que seria millor que els pares es deslliuressin d’aquesta obligació contemporània de dedicar moltes hores als fills i els deixessin amb un cangur si surten a sopar amb els seus amics en lloc de donar-los una pantalla perquè s’entretinguin amb qualsevol cosa i els deixin conversar entre adults. Però això és impopular.

Sovint, la tecnologia és un mirall en què no ens agrada la imatge que projectem de nosaltres mateixos. El mòbil és un calmant contra l’ansietat d’un model de paternitat/maternitat hiperprotector. Conec pares i mares que utilitzen una aplicació en què tenen monitorada permanentment la ubicació dels seus fills i filles i, cosa més espinosa, la de la seva parella. Contràriament al que afirmen alguns gurus i aiatol·làs radiofònics, la tecnologia podria ser que no fos una imposició comercial sinó l’expressió del més profund de la mentalitat que ens governa com a individus i com a societat. És una hipòtesi per considerar. Utilitzem el mòbil perquè som hiperprotectors, multitasca, emancipats i ens encanta desafiar els nostres límits espaciotemporals, viure en temps real en un espai global, tal com les divinitats gregues. I una vegada tenim el mòbil a la mà, per allà es cola tot el millor i el pitjor de la condició humana. Però res estrictament nou. És una hipòtesi.

Temes:

Educació Pares Mares

Inicia sessió 0 Comentaris