NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
‘Cas Negreira’ o ‘cas Barça’
La denominació dels casos judicials als diaris acostuma a sorgir dels noms que posen els policies a les seves operacions d’investigació, de vegades en clau. El cas de la trama Gürtel de finançament il·legal del PP es correspon al nom en clau que van utilitzar els investigadors ocultant la identitat del primer investigat, Francisco Correa, per la traducció del seu cognom a l’alemany (gürtel). Potser de vegades hauríem de ser més curosos i preservar la nostra independència, també semàntica, de la policia i de la seva lògica d’investigació.
El denominat fins ara ’cas Negreira’ ha fet un salt qualitatiu. El jutge ha considerat els àrbitres de futbol una mena de funcionaris públics, de manera que ara ja no investiga el FC Barcelona per corrupció entre particulars sinó per «suborn» a més d’estendre les indagacions fins al primer mandat de Laporta. En la línia de la política més vetusta, el club continua despatxant el tema emparant-se amb la persecució dels seus adversaris/enemics. Les inoportunes declaracions del president de la Lliga, Javier Tebas, no fan més que ajudar a alimentar aquesta tesi tot i que tinguin aparença de tot el contrari.
Notícies relacionadesLa realitat és que comença a ser necessari plantejar-se si en lloc del ‘cas Negreira’ no hauríem de començar a pensar a anomenar-lo el ‘cas Barça’. Desgraciadament, ja hi va haver un ‘Barçagate’. Però estem parlant d’unes pràctiques presumptament delictives que afecten els tres últims presidents de l’entitat i que van ser posades en marxa per l’immediatament anterior que es lliura perquè els presumptes delictes estan prescrits. Anomenar-lo ‘cas Barça’ no pressuposa que no hi hagi alguna cosa de persecució en la manera d’investigar el cas, però centra el problema.
Anem novament als fets. El Barça reconeix que va pagar a José Enríquez Negreira per informes sobre els àrbitres de Primera Divisió que es facturaven a preus milionaris poc o gens justificats perquè, en alguns casos, eren verbals i, en tot cas, eren repetits, perquè cada temporada només es renoven dos o tres de col·legiats. Sona estrany que cap soci s’hagi personat per acusar Laporta, Bartomeu i Rosell d’administració deslleial. El jutge camina ara embolicat a demostrar que els pagaments a Negreira tenien contraprestacions en les designacions que es feien o, pitjor encara, en l’actuació dels àrbitres en els partits alterant el resultat de la competició. Si no aconsegueix demostrar-ho, caldrà buscar quin era el destí dels diners pagats pel Barça a Negreira. És un camí complicat de seguir. Però a aquest jutge li agraden els impossibles com demostrar la ingerència de Rússia en l’1-O. Sigui com sigui això és més el ‘cas Barça’ que el ‘cas Negreira’.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
