Assetjament Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Dona, ¿quant en saps de futbol i consentiment?
És una pena que aquests homes no hagin après de tot el masclisme mostrat per la Federació: la infantilització cap a les dones, la seva instrumentalització, la desautorització, la intimidació, la invisibilització, el paternalisme
La RFEF comunica a Rubiales que deixa de pagar-li els advocats
Rebecca Solnit: «Les dones vivim en un oceà de violència com peixos al mar»
En aquests dies del cas Rubiales es repetia un patró, quan publicava una notícia sobre el tema en xarxes. Apareixien sempre diversos comentaris d’homes que em preguntaven: «¿Em dius cinc noms de jugadores sense mirar a Google?», «¿Quin resultat va tenir la selecció a vuitens del campionat passat?», «¿De quin club ets sòcia i quantes jugadores hi ha?».
Tinc tantes preguntes d’aquestes que em donen per muntar un trivial. Com a patró, també ha passat a companyes de premsa esportiva, però mostraven més afany quan descobrien si treballaves en igualtat o eres feminista perquè...«vindràs tu ara a parlar-nos de futbol». No contemplaven que hem pogut fer informació esportiva. O que ens pot agradar o practicar un esport, sense més ni més.
Podem definir aquesta tècnica com una variant del ‘sealioning’, un tipus de ‘troleo’ o assetjament on et pregunten sense que tinguin gens d’interès en què responguis, sinó només perquè perdis el temps, ridiculitzar i humiliar. Perquè, tot i que sembli que qüestionen de manera educada, sempre hi ha proves del teu nivell. I a la primera que responguis mai pararan de repreguntar. És com un llum de gas barrejat amb la coneguda metralladora de fal·làcies. Fins que perdis les formes i ells ataquin, que és el seu objectiu.
Entretots
Deia que és una variant del ‘sealioning’ perquè igual que hi ha conductes com el ‘mansplaining’ (homes que ens expliquen coses) i el ‘manspreading’ (l’eixarrancament masculí), podem dir que també hi ha el ‘manslioning’ o ‘mansinquiring’. Si ens deixem d’anglicismes, seria «masclepreguntaire». Cap dona, fins i tot les que no recolzaven les jugadores, queia en aquesta actitud. Només ells. Ja se sap: el futbol és el «seu» terreny intocable. Després, potser, no li preguntis sobre les medicines dels seus pares o els seus fills, o què fer demà per menjar. Perquè solen complementar el patró mascle alfa.
És una pena que aquests homes no hagin après de tot el masclisme mostrat per la Federació: la infantilització cap a les dones, la seva instrumentalització, la desautorització, la intimidació, la invisibilització, el paternalisme... I aprendre tot el bo que elles ens han ensenyat: la resiliència, el diàleg, la sororitat, l’exemple, la professionalitat, la valentia, el fet de ser veu... Tampoc se li pot demanar la lluna en un cove.
Ahir em va arribar un altre il·lustre comentari a xarxes d’un home que em deia: «dona, ja t’explico jo el consentiment», arran del petó forçat a Jennifer Hermoso. I no deixa de sorprendre que una àmplia majoria considerés intolerable i inadmissible (i amb raó sobrada) els tres aplaudiments a la cara d’un regidor socialista a José Luis Martínez-Almeida, alcalde de Madrid; però que costi tant que no vegin la falta de respecte, contra la llibertat i el consentiment, en el petó forçat a Hermoso. Perquè com en el futbol, assumpte d’‘homes’, entre ells tenen claríssim sobre el seu cos què sí i què no. Per això molesta tant alguns que ara marquem les línies. Que tinguem veu pròpia en el futbol i en el nostre consentiment.
