En els pròxims 45 anys Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El futur dels museus
Si bé els museus ja fa temps que es pregunten pel seu futur i desenvolupen un fort procés de canvi, més important en aquests darrers 25 anys que en els darrers 200, actualment es troben sens dubte en un camí de transformació encara més precipitat. La pandèmia i el consegüent tancament dels museus l’any 2020, més enllà d’accelerar brutalment qüestions que ja eren a l’agenda, com la digitalització, la relació amb el públic local i la dimensió social i la diversificació i augment de les vies d’ingressos, va portar els museus a pensar encara més en quin podria ser el seu futur i cap a on s’orientava aquest canvi permanent.
Avui dia, un museu que vulgui tenir legitimitat, sentit i respondre al temps i a la societat en què desenvolupa la seva activitat, s’ha d’autoexaminar de manera constant, i escoltar tant com pugui tots els col·lectius i comunitats amb què es relaciona, tant dins com fora de la institució.
En una societat enormement connectada i amb possibilitats desconegudes fins ara d’expressar i contrastar continguts i punts de vista, avui ja es demanen al museu un elevat nombre d’exigències, noves missions i funcionalitats futures: hem de ser més oberts, amb una governança més democràtica, més inclusius, més experimentals i vivencials, amb coneixements tecnològics, plurals culturalment, i hem de respondre a les necessitats de les comunitats on actuem, abordant els temes i els problemes rellevants de la societat que ens envolta. La nova definició de museu aprovada per l’ICOM recentment ja apunta totes aquestes qüestions, i mostra, d’una banda, l’ambició i les ganes d’afrontar aquests canvis, però també, de l’altra, l’angoixa i la inquietud que generen.
Tots aquests reptes definiran, entre d’altres, el futur dels museus, ja que si bé ja hi estem immersos, encara estan lluny d’assolir-se de manera general i estable per tal que n’esdevinguin característiques habituals avui.
El futur estarà marcat també per ser unes institucions amb un fort caràcter de servei públic, en unes societats de gran complexitat i canvi permanent, políticament molt polaritzades i amb grans desigualtats, a les quals cal afegir el desastre mediambiental que, naturalment, els museus no podran obviar. I caldrà donar respostes a aquestes exigències en un difícil equilibri amb les missions nuclears del museu, la preservació patrimonial, la recerca, el coneixement i l’educació i la implantació social, sempre sense banalitzar la institució.
Probablement, el futur també ens portarà uns museus amb programes i propostes molt més diversificats, d’acord amb l’enorme pluralitat de col·lectius i minories que integren el seu context social. Això garantirà el seu impacte real i la seva rendibilitat , que no ha de ser cap altra que la cultural i social. Així doncs, hauran d’esdevenir institucions molt menys rígides i més flexibles, per tenir la capacitat d’oferir projectes i respostes amb rapidesa. En el futur també hauran de garantir la seva viabilitat i ser especialment resilients, buscant noves i imaginatives fórmules de negoci i ingressos propis, sempre orientats a preservar les seves funcions.
El futur sembla igualment orientar-se cap a museus menys eurocèntrics i més globals, amb governances més representatives i transparents, i amb equips i públics demogràficament i culturalment més similars als de la societat on actuïn. Uns museus que hauran d’haver revisat a fons la seva pròpia memòria i trajectòria, i la seva legitimitat, tot mostrant la capacitat de rectificar i corregir públicament i amb transparència allà on sigui necessari d’acord amb els valors i les pràctiques que la societat demani.
Notícies relacionadesTambé hauran de tenir la capacitat de cedir part del seu poder, i treballar de manera molt més col·laborativa per saber proposar i preguntar i, alhora, esdevenir escenari de pràctiques i discursos de tercers.
Finalment, els museus hauran d’haver incorporat com una tasca permanent el fet de reimaginar-se i qüestionar-se contínuament el seu propi rol, ja que és segur que el futur portarà canvis i demandes que no podem intuir ni anticipar, però sí que podem estar més ben preparats per donar-hi resposta o adaptar-nos-hi.
