Manifestació Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Els catalans ‘anticatalans’
L’amnistia hauria de respondre a una raó d’Estat, ser el resultat d’una reconciliació entre les parts, en què ja no hi hagués ni unilateralitats ni ‘bons’ o ‘mals’ catalans
Franco parlava de l’anti Espanya per assenyalar els enemics del seu règim, i el nacionalisme català no ha sigut menys en l’afany denigrant del dissident. Durant el pujolisme ja van passar coses lletges. Als socialistes als pobles els anomenaven botiflers, especialment després de l’esclat del cas Banca Catalana, però l’assenyalament se circumscrivia a un enfrontament partidista. Els convergents volien ser els ‘catalans catalans’, i quan el seu poder local va quedar reduït a Vic, van declarar aquest municipi capital de la ‘Catalunya catalana’. El més greu va arribar amb el procés. Si negaves l’anomenat dret a decidir, et deien antidemòcrata, i si explicaves que la teva catalanitat no entrava en contradicció amb sentir-te espanyol, tot i que allò de les banderes no t’importés un rave, passaves a ser de dretes o, directament, fatxa. Mai oblidaré que, el 2015, el llavors conseller de Participació Ciudadana, Raül Romeva, va anomenar «falangistes» als milers de participants en una de les primeres manifestacions de Societat Civil Catalana (SSC). Mai va demanar disculpes.
De «catalanòfoba» han qualificat des del Govern Aragonès la manifestació d’aquest diumenge en contra de l’amnistia i l’autodeterminació que ha convocat SCC, cosa que converteix els catalans que hi assistiran en ‘anticatalans’. O sigui, a l’anti Catalunya, igualet a allò de Franco. Després de dos mesos d’especulacions sobre aquesta mesura de gràcia, de la qual Pedro Sánchez no diu ni piu, és normal que molts ciutadans, també votants socialistes, surtin a manifestar la seva por pel que passarà. Fixin-se que Puigdemont ja escarneix el bo de Salvador Illa, negant-li la seva condició d’interlocutor, perquè als separatistes els molesta que a l’altre costat s’hi asseguin uns altres catalans. En definitiva, al marge que sigui o no constitucional, no es donen les condicions polítiques per a una cosa tan excepcional. L’amnistia hauria de respondre a una raó d’Estat, ser el resultat d’una reconciliació entre les parts, en què ja no hi hagués ni unilateralitats ni ‘bons’ o ‘mals’ catalans. I això no hi cap al maleter d’una investidura.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
